En parlar d'aquestes últimes eleccions municipals a Sant Cugat, es diu que l'índex de participació ha estat baix, un 55,57%, dos punts percentuals per sota de les eleccions del 2007, cosa que és certa. Però cal tenir en compte que Sant Cugat és una de les poblacions amb el creixement més accelerat de Catalunya i que, per tant, el nombre d'habitants del 2007 no és el mateix que el del 2011. Els electors, l'any 2007, eren 51.354, i l'any 2011 han estat 55.381. Quatre mil persones més que, com és lògic, repercuteixen a la baixa en el percentatge. Això és exactament el que va passar amb la Consulta per la Independència el 2009 arran de l'ampliació del cens als immigrants i als joves d'entre 16 i 18 anys. Ampliació molt positiva, per cert. I és que l'escull no va ser pas aquest, sinó l'organització d'una consulta sense les infraestructures i els pressupostos de què gaudeixen totes les eleccions. Això sol ja fa que la comparació entre eleccions i consulta no tingui cap sentit. Fixem-nos que a Sant Cugat, on la consulta va superar el 25% de participació, veiem que el SÍ, és a dir, el vot favorable a la independència, va ser més elevat que l'obtingut pels partits guanyadors de les eleccions des del 1979 fins avui. Fins i tot més elevat que el de CiU aquest 2011, amb la seva victòria esclatant. CiU ha obtingut 13.954 vots i el SÍ de la consulta va arribar als 14.002. És un marge petit, sí, però il·lustratiu de la seva legitimitat. Per això té gràcia que aquells que més l'han intentat deslegitimar, populars i socialistes, no hagin passat dels 3.792 i dels 2.773 vots, respectivament. Això vol dir que el SÍ va obtenir 10.210 vots més que el Partit Popular i 11.229 més que el Partit Socialista. La irrebatible veritat dels números neutres sempre posa en evidència els amics de les paraules buides.