Les darreres eleccions municipals i les moltes qüestions que les han envoltat m'han impedit dedicar puntualment unes línies al discurs que l'historiador Borja de Riquer va fer el passat 5 de maig en el decurs de la 6a Nit Literària organitzada per Òmnium Cultural de Sant Cugat. Em plau parlar-ne, perquè Borja de Riquer va dir coses molt interessants sobre la importància d'enfortir la nostra autoestima com a catalans tot desempallegant-nos dels elements d'aparença innocent que alimenten la dependència psicològica d'Espanya que patim. I ho va fer tot citant un text de Joan Maragall de l'any 1897. Un text que el poeta no va gosar publicar mai i que no va aparèixer fins el 1932. Es tractava d'un article titulat "La independència de Catalunya" que parlava, com va dir De Riquer, de la necessitat de desvincular-nos de les influències ideològiques espanyoles. Les paraules textuals de Joan Maragall són aquestes: "Que cadascú faci un acte de voluntat dient: 'No llegiré cap periòdic de Madrid ni cap periòdic que inspiri el seu criteri en lo de Madrid. Pensem que el dia que Catalunya s'hagués deslliurat de la premsa de Madrid (i la d'aquí que encara es fa a la madrilenya), la nostra independència intel·lectual estaria molt avançada, i el dia que la nostra independència intel·lectual sigui completa, lo demés serà lo de menys, i Catalunya formarà part d'Europa". Aquestes paraules tenen exactament 114 anys, però la seva vigència, com podem comprovar, és extraordinària i cal agrair a Borja de Riquer que les hagi recuperades per recordar-nos fins a quin punt és important tenir una visió catalanocèntrica de les coses i no ser presoners d'una visió externa imposada. Si els espanyols, en bona lògica, no tenen una visió catalanocèntrica de la vida, per què els catalans hauríem de tenir-la hispanocèntrica?