Per als lectors habituals de Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), El somriure de Burt Lancaster constituirà tota una sorpresa. Conegut per escriure sense embuts sobre la identitat catalana, ara el periodista i escriptor abandona l'assaig politicosocial d'El cas Carod, 50 dies de linxament polític d'una nació i Jo no sóc espanyol, per endinsar-se en el terreny de la ficció. Amb la ironia com a tinta de la seva ploma, ens presenta una galeria de personatges moguts per la mentida, l'ambició, la solitud, la venjança, l'engany, la identitat i la por. A través de les deu històries aplegades en aquest títol, Alexandre ens demostra que res no és el que sembla, que en el llibre de la nostra vida, planificat amb cura per nosaltres, el destí hi pot haver programat una sorpresa en forma de terrabastall.

Admirador del contista gal·lès Roald Dahl, conegut també per la seva incorrecció política, Alexandre explora els sentiments intrínsecs de la condició humana i l'efecte que tenen els fets més insospitats sobre la vida quotidiana. Així, al conte titulat Una lluna de mel inoblidable, la Laura i l'Albert, acabats de casar, s'allotgen en un hotel d'Alemanya. Durant el sopar se'ls acosta una agradable parella anglesa, els Mansfield, que, segons expliquen, es troben a Bonn per entrevistar-se amb els responsables d'un centre de recerca de persones desaparegudes que els pot posar sobre la pista de la seva filla, que fa divuit anys va sortir de casa i no va tornar mai més. El vell matrimoni no parla alemany i la Laura s'ofereix a acompanyar-los al matí següent. Aquell oferiment innocent li costarà car.

Referents cinematogràfics

L'ensurt que suposa la fi d'aquesta història no és comparable al que suposa la lectura dels últims paràgrafs de La casa de les veus. La Sandra, cambrera d'un bar de Gràcia, juga amb foc. Per si no n'hi hagués prou amb llegir les cartes del Tarot i fer rituals amb espelmes, un dia enregistra les veus d'uns morts que, segons la llegenda, al cap de tres dies d'haver-los escoltat xisclar et venen a buscar. Sovint, allò que comença com un joc acaba tenint conseqüències dramàtiques, com comprovaran no només la Sandra, sinó també dos clients habituals del bar que feien escarni del tema. Plens de connotacions cinematogràfiques i amb una estructura similar a la utilitzada per Quim Monzó i Sergi Pàmies, els relats d'El somriure de Burt Lancaster es caracteritzen per un estil contundent i l'eficàcia de la paraula justa. Tot és ficció, però el lector se sent sovint colpit per la vulnerabilitat d'uns personatges que, com ell, són de carn i ossos i viuen ingènuament creient-se amos del demà.

Tot i tractar-se d'una experiència narrativa a banda de l'assaig independentista que l'ha fet conegut, Alexandre no abandona del tot la càrrega ideològica que impregna totes les seves obres anteriors. L'acció d'Un món globalitzat se situa l'any 2075, quan el dret a la singularitat ha estat abolit a Europa. Tot fet diferencial és castigat per la llei i l'única identitat és la identitat comuna universal. Metàfora del futur de les relacions entre Catalunya i l'Estat espanyol, aquest conte, com la resta, ens du del somriure a l'esglai, com totes les bones històries del gènere negre.

Avui , 23/4/2005