No fa gaire vaig ser testimoni de la manera com uns individus es dediquen a buidar els contenidors d'Humana de Sant Cugat, destinats a recollir roba usada per enviar-la a països necessitats, com ara Moçambic o Malawi, o per desenvolupar projectes de cooperació a l'Àfrica subsahariana, a Àsia i a l'Amèrica del Sud. La manera com operen aquests lladres consisteix a enfilar-se dalt del contenidor i, per mitjà d'un ferro llarg, estirar-hi la roba gràcies al fet que la gent, seguint la recomanació d'Humana, la diposita en bosses. És a dir, que en tenen prou amb unes poques estirades per buidar el contenidor. El més greu, però, és que es tracta d'un robatori sistemàtic i molt ben planificat, ja que mentre un dels lladres estira la roba, n'hi ha un altre que la recull tot vigilant que no vingui la policia fins que, acabada l'operació, tots dos porten les bosses a un cotxe conduït per un tercer individu que els està esperant i marxen a tota velocitat. Malauradament, quan em vaig adonar del que estava passant, ja acabaven la feina i no hauria servit de res que telefonés a la Policia Local. Això em va doldre, perquè una altra de les evidències que es tractava d'un pillatge sistemàtic era l'aspecte benestant dels lladres. Vull dir que no eren pas indigents o persones necessitades, sinó que anaven molt ben vestits i el cotxe era de gamma alta. I si tenim en compte que el consum de tèxtil per persona, a Sant Cugat, oscil·la entre les 600 i les 800 tones, és obvi que deuen fer un magnífic negoci. Espero, per tant, que aquestes línies siguin útils al nostre Ajuntament i a Humana perquè adoptin un sistema de tancament dels contenidors que n'eviti el saqueig. Cal fer-ho per impedir que aquests dipòsits perdin el seu sentit humanitari i es converteixin en instruments al servei del lladronici organitzat.