Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) és periodista i escriptor i ha destacat com a autor d'obres tan impactants com ara Jo no sóc espanyol (1999), Despullant Espanya (2001), Despullats (2003), escrit amb la col·laboració de Joel Joan, i Senyor President (2003). El cas Carod és la seva darrera obra.

El dia 26 de gener del 2004 el diari ABC de Madrid publicava a primera pàgina que Josep-Lluís Carod-Rovira, secretari general d'ERC i conseller en cap de la Generalitat, s'havia entrevistat amb dirigents d'ETA en algun lloc de la Catalunya Nord. Naturalment, els de l'Abc en feien una valoració tendenciosa i abusiva. Des d'aquell dia fins a les eleccions generals del 14 de març es produiria un intent de linxament polític de Carod-Rovira, atiat pels polítics de Madrid, corejat per la púrria mediàtica espanyola i, ai las!, amb la complicitat del PSC i CiU.

Carod-Rovira, a conseqüència de la tempesta de rocs, va donar les explicacions pertinents a l'opinió pública i al Parlament de Catalunya i va dimitir del govern de la Generalitat. Els resultats de les eleccions de març van refrendar Carod-Rovira amb 650.000 vots i amb vuit escons al Parlament espanyol.

A més d'explicar els fets fil per randa, Víctor Alexandre analitza la temptativa de linxament i en revela les causes, que no eren altres que el propòsit del nacionalisme espanyol de ferir de mort Catalunya. També destaca en la seva anàlisi les febleses, els dubtes i la manca de fermesa política i nacional dels partits catalans, amb excepció d'ICV i, naturalment, d'ERC. L'autor assenyala la virulència emprada per Josep Antoni Duran i Lleida en el seu atac parlamentari contra Carod-Rovira. D'una manera prou versemblant, Alexandre posa de manifest el paral·lelisme entre el cas Carod i el cas Dreyfus, acusat i condemnat injustament el 1894, que va motivar la cèlebre rèplica J'accuse, d'Émile Zola.

El cas Carod és un llibre d'assaig i historiografia polítiques molt remarcable, tant per la crònica del cas en si com per les reflexions polítiques i sociològiques de l'autor. L'apèndix, on es resumeixen els atacs contra Carod-Rovira, és una peça antològica molt valuosa de les barbaritats que es poden arribar a dir per la fòbia política.

Avui , 4/11/2004