Ricardo Darín és un actor tan extraordinari i meravellós que és capaç de fer creïbles els personatges més inversemblants. El que interpreta a Un cuento chino no n'és pas, d'inversemblant. Només estereotipat. Però hi ha un abús d'allò que en podríem dir bonisme. Un bonisme destinat a complaure tothom, que acaba ensucrant excessivament la història i restant-li força. Tanmateix, és un film ple d'encants, amb un sentit de l'humor deliciós i amb personatges propers com el de la Mari, l'amor platònic d'un modest ferreter argentí a qui la vida canvia de cop el dia que acull a casa seva un xinès d'esperit innocent, sense diners i que no parla espanyol. El ferreter és un home d'una noblesa i d'una honestedat gairebé extingides, però tant dràsticament rígid, esquerp, geniüt, solitari, rondinaire i zelós de la seva intimitat que l'aparició d'una persona a casa li ho capgira tot. Estem parlant d'un film, però podria ser perfectament una d'aquelles obres de teatre que descansen sobre un gran actor.