Serà difícil que aquesta pel·lícula arribi a un públic més ampli que l'incondicional del cinema de terror. Tanmateix, és d'agrair l'esforç del director australià d'origen malaisi, James Wan, per integrar-nos de bon començament en la història. Una història que té dues parts. Una primera, més real i propera, i una segona, més espectral i amenaçant. En aquest sentit, és gratificant que Wan hagi aconseguit desmarcar-se de la dinàmica del cinema actual de Hollywood, en què els personatges han perdut perfil psicològic tot cedint el lloc als efectes digitals. Wan, per sort, vol que coneguem la família protagonista perquè sap que d'aquest coneixement naixerà el nostre interès pel seus membres i el desig que salvin la vida. I, val a dir-ho, aquesta part, amb una atmosfera cada cop més inquietant i claustrofòbica, resulta la més reeixida de la pel·lícula. L'altra, en canvi, fa que l'espectador tingui la sensació d'estar en una atracció del Tibidabo. Rose Byrne té un futur magnífic com a actriu.