S'ha de reconèixer que Mercè Conesa, com a alcaldessa de Sant Cugat, i el seu equip de govern, han gestionat molt millor l'acampada dels anomenats 'indignats' a la nostra ciutat que no pas Felip Puig i Jordi Hereu a la plaça de Catalunya de Barcelona. La violència policial del passat 27 de maig a la capital del país va ser inadmissible per diverses raons, però especialment per dues: una, perquè no hi havia proporcionalitat entre els cops de porra dels antiavalots i la resistència pacífica dels acampats; i dues, perquè amb aquella actuació –i també la que va tenir lloc a Lleida– es va alimentar el comportament no menys inadmissible –repugnant, diria jo– dels 'indignats' contra els diputats que entraven al Parlament uns dies després. Una vegada més es va fer palès que la violència genera violència.

A partir d'aquests dos fets, s'han dit moltíssimes coses. El conseller Puig ha arribat a acusar Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, d'haver calumniat els Mossos d'Esquadra, i els 'indignats', per la seva banda, s'han rentat les mans davant les agressions físiques que el seu sector violent va dur a terme contra els parlamentaris. Jo, personalment, no estic d'acord amb cap de les dues actituds. Imagino que la conselleria d'Interior deu tenir coses més importants a fer que perseguir un pacifista com el senyor Oliveres i els 'indignats' demostren poca maduresa eludint les seves responsabilitats. Quan el sector d'un col·lectiu, per petit que sigui, comet actes de violència, tot el col·lectiu en queda afectat, i precisament és tasca d'aquest col·lectiu expulsar aquells que en perjudiquen la imatge o en vulneren l'esperit.

A Sant Cugat, per sort, les coses han anat molt millor i tothom s'ha comportat civilitzadament. Mercè Conesa, en comptes de cometre l'error d'enviar-hi la policia municipal a estossinar ningú, va fer una cosa molt més intel·ligent. Va deixar que el moviment fes el seu procés i que fossin els mateixos 'indignats' els qui posessin fi a l'acampada. I així va ser. Al cap de disset dies, sense la més mínima incidència, els 'indignats' van decidir que aixecaven el campament i que continuarien les seves reivindicacions per mitjà d'altres activitats. Tota una lliçó de Sant Cugat a Barcelona i a Lleida.

Cugat.cat , 8/7/2011