De vegades l'amor al cinema, més que un avantatge, pot ser un inconvenient a l'hora d'abordar gèneres amb una identitat molt marcada com el western. Sembla que el director espanyol Mateo Gil hagi volgut plasmar l'essència d'un gènere que adora sense treure's del damunt un cert complex d'europeu profanador d'un terreny genuïnament nord-americà. Tant de respecte pel paisatge, per la bellesa de les cavalcades i per les xerrades a la vora del foc acaba essent un llast més que no pas un benefici. Paradoxalment, hi ha una evocació a l'italià Sergio Leone. L'escena en què Sam Shepard abandona Eduardo Noriega a l'altiplà bolivià és calcada a la de Clint Eastwood i Eli Wallach al desert, a El bo, el lleig i el dolent. Amb tot, el film té valors que el fan força agradable. Parla de la importància de l'amistat i de la lleialtat, i també, mitjançant la confrontació entre Shepard i Noriega, del declivi de certs codis ètics i de l'arribada d'un món més ordenat, però també més hipòcrita i despietat.