De vegades s'acusa els ajuntaments, siguin del color polític que siguin, de fer coses de cara a la galeria. És a dir, de fer inauguracions que tenen un gran impacte o ressò ciutadà tot oblidant aspectes menys vistosos del municipi i, per tant, menys rendibles des d'un punt de vista electoral. No hi ha dubte que aquest punt de vista té una certa base i que aquestes coses passen. Però no sempre. Hi ha vegades que es fan coses que, tot i ser de temàtica més modesta i despertar poc interès mediàtic, seria injust no destacar. De la mateixa manera que fa cosa d'un parell de mesos, des d'aquí mateix, ja em vaig referir als rètols direccionals per als vianants que l'Ajuntament de Sant Cugat havia instal·lat per difondre i facilitar l'accés als llocs més emblemàtics de la ciutat, ara cal remarcar també la renovació que s'ha fet de la setantena de plaques informatives sobre el nostre patrimoni històric.

Aquesta renovació, com dèiem, no és d'aquelles que tenen garantits grans titulars -Cugat.cat se'n va fer ressò -, però era molt important que es materialitzés. Em refereixo als plafons que senyalitzen el patrimoni històric i artístic de Sant Cugat i que podem trobar al costat mateix d'edificis o d'espais que han sobreviscut a la ignorància, a les febres depredadores o a la falta d'autoestima d'altres temps. La renovació que ara se n'ha fet, amb una tecnologia antipintades, no sols ens permet llegir i informar-nos de la història que hi ha al darrere de cada lloc, sinó també veure-hi una imatge de l'època facilitada per l'Arxiu Municipal o per col·leccionistes privats. Aquesta, per tant, és una d'aquelles petites coses que no tenen cap rellevància política, però que són molt necessàries. Ho són en el sentit que ens il·lustren sobre el nostre passat alhora que expressen el respecte i l'estimació que sentim pel llegat cultural que hem rebut.

Cugat.cat, 15/7/2011