Cada any se'm fa més difícil trobar paraules que em permetin explicar aquesta petita meravella santcugatenca anomenada Lectures a la Fresca. Són set anys de veure-les créixer en tots els sentits, ja sigui com a plantejament cultural, com a espectacle estiuenc o com a planter d'actors i d'actrius que no desmereixen gens al costat de companys professionals amb un historial al darrere. La barreja, en aquest sentit, és extraordinària i, a tall d'exemple, vull remarcar el parer coincident amb l'amic Eduard Jener a l'hora de valorar l'evolució que Sònia Guimerà (una Francisca esplèndida a La filla del Carmesí) ha experimentat aquests darrers anys. I és que veient les Lectures a la Fresca –i ara ja parlo d'altres intèrprets– descobrim la ductilitat i l'immens potencial que porten a dins moltes persones dedicades habitualment a professions força distants del món teatral. Quina veu més magnífica, per cert, la de Pere Pahissa. En el moment de redactar aquestes línies només he pogut veure la primera de les tres Lectures programades, La filla del Carmesí, de Josep Maria de Sagarra, deliciosament adaptada per Dolors Vilarasau. Però el programa complet –que constitueix un autèntic regal pel qual cal donar les gràcies als Amics de Pedra i Sang, perquè fan un esforç gegantí– inclou el muntatge Passi-ho bé, senyor Sagarra! i l'obra Galatea, que veurem el dijous 21. Una Galatea, advertim-ho, que no té res a veure amb textos com ara L'hostal de la Glòria, Poema de Nadal o El Cafè de la Marina. Aquesta obra, escrita fa una seixantena d'anys, ens mostra un Sagarra diferent que ens parla de conceptes que avui dia són tema de debat arreu: la insensibilitat, la glaciació de les relacions humanes, la inquietant amoralitat del món contemporani i la imperiosa necessitat de fraternitat universal.