Molt il·lustratives, certament, les ferotges reaccions que ha generat l'elecció de Donostia com a Capital Europea de la Cultura el 2016. Val la pena reproduir-ne algunes perquè són dignes d'un museu de l'atzagaiada.

• Mariano Rajoy, president del PP: "Jo, de Bildu, n'espero qualsevol cosa. Està al servei d'una organització [ETA] els objectius i maneres d'actuar de la qual són coneguts per tothom".

• Alfonso Alonso, president del PP d'Àlaba: "Serà un aparador per a la projecció internacional d'ETA-Batasuna".

• Juan Alberto Belloch, alcalde de Saragossa (PSOE): "És un error greu que portarà conseqüències negatives al llarg dels anys vinents". "La totalitat dels actes es convertiran en formes de propaganda d'una determinada formació política". "Si hi hagués una majoria democràtica espanyola a Sant Sebastià, hi estaria d'acord".

Per sort, Manfred Gaulhofer, president del comitè de selecció, deia una altra cosa: "La ciutat de Donostia s'ha guanyat el jurat pel seu compromís clar d'usar la cultura per superar la seva dramàtica història de violència". Un cop més, per tant, es posa de manifest l'enorme distància que separa les institucions europees de les espanyoles en termes democràtics. Tota acció que el món valora com un avenç en el camí de la pau Espanya la desqualifica. El cert, però, és que Donostia, com ha dit el jurat, era la millor candidata i allò que ha pesat ha estat el prestigi internacional del seu Festival de Cinema, de l'Orquestra Simfònica d'Euskadi, de l'Orfeó Donostiarra, del Museu Txillida-Leku i dels teatres Victòria Eugènia, construït el 1912, i Kursaal, dissenyat per Rafael Moneo.

Arribats en aquest punt, i deixant al marge els repugnants intents de relacionar Bildu amb ETA, s'observa que el problema de Belloch i dels qui pensen com ell és que consideren "propaganda política" tot pensament que no concordi amb el seu. Una Donostia governada pel PP o pel PSOE no faria propaganda política, perquè, segons sembla, donar una visió espanyola, espanyolitzada i espanyolitzant d'aquella ciutat no és política. El que és basc és política, el que és espanyol no. Sense anar més lluny, l'operació que el Partit Socialista va dur a terme des del govern per frenar la projecció internacional de Catalunya quan Barcelona va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 1992, no va ser política. Em refereixo a la pallassada esperpèntica del Quinto Centenario, consistent a celebrar el mateix any l'Expo de Sevilla i la Capitalitat Cultural Europea de Madrid per descatalanitzar els Jocs de Barcelona i fer-ne un producte unitari anomenat "España 92". Aquella operació, naturalment, no era propaganda política.

Doncs bé, les declaracions de Belloch -"Si hi hagués una majoria democràtica espanyola a Sant Sebastià, hi estaria d'acord"- són especialment greus perquè reflecteixen un tarannà totalitari que criminalitza la majoria democràtica basca a Donostia. Una majoria espanyola sí que seria democràtica. Una majoria basca no. Per sort, l'elecció ja és irreversible i la impugnació que sectors del nacionalisme espanyol, amb Belloch al capdavant, volen portar a terme no prosperarà i Donostia, governada per una força inequívocament basca, projectarà Euskal Herria com el que realment és: una nació d'Europa.

e-notícies , 18/7/2011