L'estiu és mala època per veure pel·lícules mínimament interessants, i Bad teacher no contradiu aquesta tradició. De fet, no hi ha per on agafar-la. A Cameron Diaz sí que hi ha molts espectadors que la voldrien agafar. En això no decep. Ella n'és l'estrella absoluta, apareix en pantalla el 99% del metratge i el seu cos és una meravella, però no hi ha res més. La història té la consistència d'un paper de fumar, els diàlegs estan mancats d'enginy, els gags són més aviat galdosos i la personalitat pretesament subversiva de la protagonista es perd en la buidor del conjunt. En realitat es tracta d'una mena de telefilm farcit d'incidències que mai no arriben enlloc i amb un triangle amorós que es manifesta massa tard i sense tremp. Sort de la interpretació de Lucy Punch, la dolenta de la pel·lícula. Està senzillament esplèndida i compensa tanta banalitat. Per dir-ho gràficament, la millor definició de Bad teacher ens la dóna l'escena de sexe artificial entre Justin Timberlake i Cameron Diaz.