Certament curioses les reaccions de les seccions locals del Partit Popular i del PSOE a Sant Cugat en ser preguntats sobre l'aniversari de la manifestació multitudinària del 10 de juliol de l'any passat. El popular Jorge Carreras, en un intent de creure's els seus somnis, ha arribat a dir que l'independentisme només és una minoria que fa "molt soroll" i que "va clarament a la baixa". Ja li agradaria que això fos veritat. El cert, però, és que l'independentisme no para de créixer i l'únic que necessita, després de la profunda decepció que ha suposat Esquerra, és trobar la seva articulació política. El socialista Ferran Villaseñor, per la seva banda, ha dit que "alguns tenien una bandera sota la qual estar i altres reivindicàvem la decisió presa a les urnes". Fantàstic. Qui no reflexioni sobre aquestes paraules pot arribar a pensar que el senyor Villaseñor i els qui, com ell, estan en contra de la independència de Catalunya, no tenen cap bandera. Els altres sí que la tenim, però ells no. Ells estan per damunt de la resta de mortals. I encara més dels mortals catalans independentistes. El problema és que fan trampa. I la trampa queda al descobert quan sabem que el Partit Socialista i el PP tenen moltes coses en comú, i una d'elles és la bandera espanyola. Què no farien ells, per aquesta bandera! De fet, tota la política d'aquests dos partits, absolutament tota, coincideix en un mateix objectiu: la unitat d'Espanya. Només cal mirar el traçat radial i la consegüent sagnia econòmica del TGV –ells en diuen AVE, Alta Velocidad Española– que situa Madrid com a centre neuràlgic de la vida dels catalans. En realitat, però, és difícil trobar al món un nacionalisme més accentuat que el seu. Més que res perquè algú que és capaç de nacionalitzar la velocitat és capaç de qualsevol cosa.