El veredicte del cas Tous, que ha declarat Lluís Corominas "no culpable" d'haver mort un dels homes que van assaltar la casa del seu gendre, de la qual n'era el cap de seguretat, ha aixecat molta polseguera a causa del fet que qui l'ha emès no ha estat un jutge sinó un jurat popular. L'acusació ja ha dit que recorrerà la sentència perquè no la comparteix, però la polseguera no ve pas d'aquí. És lògic que les sentències desfavorables es recorrin. La polseguera ve de la gairebé nul·la consideració que els jurats populars mereixen a la societat. És cert que hi ha sentències emeses per jutges que han desfermat polèmica, però no per això s'ha posat tots els jutges en el mateix sac. Amb els jurats populars, en canvi, tothom s'hi veu amb cor. Per això, cada cop que el caràcter mediàtic d'un cas sobredimensiona la sentència que l'acompanya, apareixen multitud de veus que en qüestionen el sentit i l'existència.

Tanmateix, no es tracta d'analitzar i de perdre'ns en els trencacolls del cas Tous, sinó de rebutjar que hom l'utilitzi amb la intenció d'estigmatitzar el jurat popular com a institució. No cal dir que la major part de les veus reticents en aquesta matèria acostumen a respondre a un perfil molt específic, un perfil autoritari i procliu a veure en la delegació de responsabilitats a la ciutadania un perill de conseqüències imprevisibles. Es diu, tot sovint, que un jurat popular és més influenciable que no pas un jutge, atès que els prejudicis dels seus membres, ja sigui per adscripció social o per ideologia política, poden influir en el veredicte. Però aquest és un argument que no s'aguanta per enlloc per la senzilla raó que ja és en si mateix un prejudici. El prejudici d'algú que dóna per fet que un jutge no té adscripció social ni ideologia política i que, per tant, la seva personal visió de les coses és immaculada i no influeix en les sentències que dicta. Malauradament, n'hi ha prou de llegir les observacions que acompanyen determinades sentències per veure els enormes prejudicis socials o polítics dels jutges que les han redactades. Algunes, fins i tot, són un insult tan abrandat a la intel•ligència que produeixen vergonya aliena. Especialment els de violacions o d'abusos sexuals a dones. Recordem, en aquest sentit, els casos protagonitzats per jutges de Lleida, com ara Rodrigo Pita o Josep Gual. Rodrigo Pita és el jutge que el 1989 va condemnar un empresari de 45 anys que abusava d'una treballadora de 17 al pagament de només 40.000 pessetes perquè, a parer seu, el vestit curt de la noia constituïa una provocació que l'acusat no podia defugir. I Josep Gual, en qualitat de president de l'Audiència de Lleida, va absoldre un home que havia violat una noia de 16 anys perquè, segons ell, la noia només s'havia defensat verbalment i perquè el seu refús, encara que fos manifest, no podia ser entès com a tal, ja que "el 99% de les dones honestes no accedeixen de seguida" i es fan de pregar per anar al llit. És a dir, que el "no" de la víctima no tenia cap valor perquè el violador estava en el seu dret d'interpretar-ho com un "sí". Realment repugnant.

Un altre element indicatiu de la influència dels prejudicis dels jutges en les sentències el trobem en els comentaris dels advocats que, coneixedors de les inclinacions de cadascun, ens informen de les possibilitats que ens siguin favorables o adverses. Hom dirà que, al capdavall, els jutges són éssers humans com nosaltres i que la vida els afecta com a tothom. I és cert. Però aleshores per què la humanitat del jutge ha de merèixer més consideració que la humanitat de les persones que integren un jurat popular? Per què hem de satanitzar les fílies i les fòbies d'un metge, d'un manyà, d'un fuster o d'un cuiner i obviar les d'un magistrat? Quan menystenim els jurats populars en benefici dels magistrats tendim a oblidar que, mentre per a aquests últims cada cas és inevitablement un cas més, per als primers és sempre el cas de la seva vida. I aquest és un factor molt important, perquè l'actitud, humanament entesa en termes anímics, i amb tots els matisos que es vulgui, no pot ser mai la mateixa. Opino que els jurats populars han de continuar existint –i que les seves atribucions s'han d'ampliar a delictes sexuals i a violència de gènere– perquè impliquen la ciutadania en l'administració de justícia i perquè són una mostra de la seva maduresa. En altres paraules, menysprear els jurats populars és menysprear-nos nosaltres mateixos i desconfiar de la nostra capacitat de discernir sobre el comportament humà.

El Singular Digital , 26/7/2011