Estic molt content que l'Ajuntament, finalment, hagi iniciat la remodelació de la plaça de Barcelona. Era una de les grans assignatures pendents que tenia Sant Cugat: dignificar un dels espais més genuïns i bonics de la ciutat. A mi, personalment, sempre m'ha seduït, fins al punt que la vaig convertir en escenari d'algunes vivències dels personatges de la novel·la Una història immoral. I és que el seu principal atractiu rau en el fet que ni el temps ni certes febres depredadores no han aconseguit destruir-ne els valors. Uns valors que tenen a veure amb el caliu que transmet com a plaça de poble en el sentit més positiu del terme. És a dir, com a recés de pau allunyat del brogit ciutadà, ideal per asseure's en un dels seus bancs amb un llibre a la mà i gaudir de la tranquil·litat que s'hi respira. Es deia que seria transformada en plaça dura i que el paviment substituiria la terra que ara hi ha, però no és cert. Això hauria estat un atemptat al nostre patrimoni. El que es farà serà una ampliació de les voreres, recuperant les antigues llambordes, i seran eliminats els cotxes que fins ara hi circulaven o hi aparcaven, així com el desnivell de la part central. D'aquesta manera, la plaça, ornamentada pels plataners actuals i per la font de pedra, esdevindrà un nou espai de vianants. Trobo un encert que no es toquin els plataners, ja que són, conjuntament amb les cases, els elements que li donen personalitat. I també és un encert que el centre de la plaça deixi d'estar enlairat. Hi ha estudis que demostren que els esglaons resulten dissuasius a l'hora d'accedir a un lloc, ja sigui un establiment o una plaça. Talment com un obstacle psicològic per a clients o vianants. Per sort, ben aviat, quan anem a la plaça de Barcelona, a més del plaer de mirar-la, tindrem també el plaer de gaudir-la.