Francament vàcua, aquesta comedieta espanyola amb personatges en edat adulta, però de mentalitat i comportament adolescents. Tot plegat es redueix a un conjunt d'escenes dominades per la buidor més absoluta en el si d'una història en què tothom parla i parla però ningú no diu res. I és que no hi ha història, gairebé no hi ha argument i les coses que hi passen no tenen el més mínim interès. Amb un curtmetratge de vint minuts n'hi hauria hagut prou per explicar-nos els insuportables dubtes sentimentals d'un bomber traumatitzat i d'una massatgista metamòrfica, així com de dos bombers que es neguen a admetre la seva homosexualitat. Però el director, Vicente Villanueva, que és també el guionista, ha necessitat cent minuts que es fan eterns pel caràcter repetitiu dels diàlegs i de les situacions. Talment com si sempre fóssim al mateix lloc. El pitjor, tanmateix, és que sota el vernís de comèdia desinhibida i trencadora s'amaga un discurs d'allò més convencional i tronat. Una pèrdua de temps.