Algú s'imagina que la direcció d'una empresa que hagués perdut 540.000 clients en tres anys, en lloc de dimitir d'immediat i d'admetre el desastre comès, es dediqués a desqualificar-los i a dir-ne pestes? Doncs això és el que ha fet Esquerra. Esquerra ha perdut 540.000 votants en tres anys de la mateixa manera que els perdria una empresa que servís un producte discordant amb els seus missatges publicitaris. La publicitat fa clients, no hi ha dubte. Però quan és enganyosa, quan el client detecta que ha estat víctima d'un frau, difícilment tornarà a confiar-hi mai més. Passa el mateix en les relacions personals. Quan algú ha traït la nostra confiança, la relació que hi manteníem ja mai més no serà la mateixa.

Esquerra és una petita empresa que va créixer espectacularment com a fruit d'una formidable campanya publicitària i que, en convertir-se en mitjana, i a fi de poder entrar en el club dels remenadors de cireres, es va lliurar als braços d'una de les firmes més nefastes del mercat. L'entrada en aquest club, és clar, implicava degradar el producte i corrompre els principis que l'havien creada. Però a canvi, això sí, hi havia molts diners a guanyar i moltes cireres a remenar. I entre la lleialtat als seus votants i els privilegis d'un cirerer florit, Esquerra va escollir els privilegis del cirerer. Va ser així com els clients, a poc a poc, en detectar-ne la degradació, es van sentir estafats i van començar a tombar-li l'esquena. A partir d'aquí, les vendes van iniciar una davallada espectacular i aquella empresa mitjana, amb ganes d'engrandir-se al preu que fos, ha tornat a ser petita, més petita que abans, i ha perdut tota la credibilitat.

Fins aquí la història. Però ara arriba la comèdia. I la comèdia és que els mateixos que han enfonsat l'empresa, no sols no han demanat perdó per les barbaritats comeses, sinó que continuen tenint-ne el control i perpetuant-se des d'un pla més discret, que és el pla des d'on els titellaires mouen els fils. Només cal veure els noms de la seva futura cúpula per identificar-hi una florida representació de la tripulació que va enfonsar el vaixell. Tot a punt, per tant, per a iniciar una operació dermoestètica amb el suport d'una nova campanya publicitària. Una campanya més petita, perquè els ingressos ja no són els mateixos, però una campanya, al capdavall el principal esquer de la qual és una figura mediàtica. Una figura mediàtica i bonhomiosa que no està cremada per les potineries de l'empresa. Jo, personalment, crec que ho és, de bonhomiosa. Crec que és una bona persona. Però també és la mateixa persona que el 10 de febrer del 2009 afirmava: "Jo sí que estic d'acord amb la línia actual d'Esquerra". És a dir, l'Esquerra de Puigcercós i Ridao, l'Esquerra que va lliurar el govern de Catalunya a un partit nacionalista espanyol i que va homenatjar Samaranch, l'Esquerra que ha foragitat 540.000 votants en tres anys, l'Esquerra, en definitiva, que entre la regeneració i l'epidermis ha optat per l'epidermis. Doncs bé, ja és això: una operació dermoestètica.

e-notícies , 12/9/2011