Aquest film funcionarà molt bé a taquilla. Té tots els ingredients per fer-ho: la fama del seu director, la història que narra, l'ofici amb què està rodat, el seu look nord-americà, l'extraordinària interpretació d'Elena Anaya... Tanmateix, la sensació final és de fredor. Fredor, perquè, malgrat les hàbils giragonses del guió, el final resulta força previsible i perquè, més enllà de la capacitat per evocar els mons d'autors com Douglas Sirk o Luis Buñuel, l'espectador hi experimenta molt poques emocions. N'hi ha prou d'imaginar la inquietant pel·lícula que hauria pogut fer Polanski, per exemple, amb una història com aquesta. Antonio Banderas, per altra banda, hi ajuda poc. És cert que Almodóvar sap treure'n el millor i que creix força dirigit per ell, però no és un bon actor i sempre se li veuen les costures. En definitiva, caldria esperar més excel·lència d'algú que és prou pedant per signar tan sols amb el cognom, una cosa que no van fer mai ni Sirk ni Buñuel. Ni tampoc no ho fa Polanski.