La senyora Montserrat té 84 anys, viu a la rambla del Celler i cada migdia, ja sigui feiner o festiu, surt al carrer amb el seu bastó i camina els seixanta metres que hi ha entre casa seva i L'Art, el restaurant que li té sempre una taula reservada. Una persona jove no trigaria més d'un minut a fer aquell camí. Ella, en canvi, en necessita deu o quinze, de minuts, perquè les cames no li responen i les seves passes són lentes, molt lentes. Malgrat això, animosa com és, no dina mai a la planta baixa. Sempre ho fa al pis de dalt, a la taula petita que l'amable Paco li para a tocar de la barana, i s'hi està una hora i mitja ben bona. En acabat, quan se'n va, s'atura en cadascuna de les taules on hi ha persones que coneix i amb una educació exquisida les saluda i hi conversa una estoneta. És molt agradable escoltar-la, perquè sempre diu coses interessants. I entre les coses que diu no hi falta mai el record dels anys feliços que va viure al costat d'en Pere, l'home amb qui es va casar quan tenia 22 anys. Ara, en Pere, ja és mort. Però només ho és per als altres. Ella el porta al cor i podria mantenir-hi converses inacabables, perquè sap molt bé què diria sobre les coses que passen al món. Finalment, quan ja s'ha acomiadat de tothom, baixa a poc a poc l'escala de caragol, s'asseu en un banc del carrer i mentre dóna de menjar als coloms recorda els dies en què els infants d'una escola que ja no existeix li deien senyoreta. Avui, aquells infants, tenen seixanta anys i ja no la reconeixen. Però quan els veu i els diu qui és s'aixequen d'una revolada i l'abracen amb força perquè no l'han oblidada mai. Llavors ella plora de felicitat i se'n va cap a casa sabent que la seva vida no ha estat en va. És la vida d'una dona estimada. És la vida de la senyora Montserrat, que viu a la rambla del Celler.