Han estat raons extracinematogràfiques les que han fet que aquesta pel·lícula rodada el 2003 i estrenada mundialment al Festival de Canes, hagi trigat tant de temps en arribar a les pantalles. Una d’aquestes raons, probablement, té a veure amb les similituds entre la història que planteja, la d’un home que vol segrestar un avió per estavellar-lo contra la Casa Blanca, i els atemptats de l’11-S a Nova York. Però les similituds s’acaben aquí, perquè l’autèntic referent d’El asesinato de Richard Nixon és Taxi Driver, de Martin Scorsese, a la qual, per cert, ret un homenatge en el sentit més ampli del terme. Samuel Bicke (Sean Penn) és un home insignificant –un gra de sorra, diu ell mateix- que està disposat a immolar-se per tal que la seva acció pesi en la consciència del poble nord-americà tot deixant constància del seu pas per una societat dominada per la mentida, la hipocresia i el cinisme i de la qual Richard Nixon en seria el màxim exponent. El millor és el treball de Penn i Jack Thompson.