S'ha acabat. Ha trigat molts anys a arribar, però s'ha acabat. Ja no hi haurà més curses de braus a Catalunya. Després que el passat 25 de setembre se celebrés la darrera cursa a la Monumental de Barcelona, aquest espectacle retrògrad, sàdic, masclista i sanguinari ja no es podrà veure més al nostre país. Amb l'actuació d'aquest gran artista del martiri aliè, anomenat José Tomás, la temporada taurina s'ha acabat i, d'ara endavant, tots aquells que n'estan enamorats o que s'exciten veient com un brau treu sang per la boca, hauran d'anar a Espanya a satisfer els seus baixos instints. Per poc temps, però, perquè en aquell país cada cop hi ha més rebuig a aquest espectacle -entre el 2007 i el 2010 el nombre de curses va caure un 34%- i els moviments animalistes no paren de créixer. L'àmbit d'actuació dels taurins, per tant, s'està encongint fins al punt que l'abolició de les curses a Catalunya ha fet que països tradicionalment favorables a aquest espectacle, com ara Colòmbia, estiguin plantejant-se'n l'abolició. I la prova és que la decisió catalana va ser aplaudida per gairebé tot el planeta.

És cert que els correbous, per bé que estan lluny de la crueltat de les curses, també suposen un martiri que hauria de ser abolit. Naturalment que sí. Però la separació dels dos debats -curses i correbous- va ser molt intel·ligent per part dels animalistes, ja que, en cas d'haver-los barrejat, l'abolició de les curses no hauria reeixit. Ara és diferent. Ara sí que cal parlar-ne. Un cop assolit el primer objectiu, ha arribat el moment d'abordar el segon: el tema dels correbous. Jo, però, no en parlaré aquí, ni tampoc sobre les barbaritats que fem als animals que mengem, perquè ja en parlo a bastament en el llibre Cor de brau i no em sembla necessari afegir-hi res més. Ho dic per deixar clar que no m'identifico pas amb aquells que estan en contra de la Fiesta pel sol fet que és un símbol nacional espanyol i que defensen els correbous perquè són tradició en una part de Catalunya. Crec que ambdues tradicions, encara que sigui en graus diferents, són moralment inadmissibles i tots aquells que en gaudeixen o que hi fan negoci se n'haurien d'avergonyir.

De moment, per sort, les curses de braus han mort a Catalunya i ja no sentirem més la cantarella demagògica d'aquells hipòcrites que, per no significar-se gaire, diuen que el que caldria fer, en lloc d'abolir la Fiesta, és deixar que morís sola. És a dir, que, segons ells, la tortura a éssers vius no s'ha de prohibir. Cal esperar que els torturadors i el seu públic se'n cansin. Magnífic. D'això se'n diu tenir arguments. Les alegries, però, no s'acaben aquí. D'ara endavant tampoc no sentirem aquella galdosa mentida que diu que a Catalunya hi ha molta afecció a les curses. És per petar-se de riure. Deu ser per això que l'empresa Balañá, aquella que dóna suport econòmic a Ciudadanos, ha declarat unes pèrdues de 24.000 euros per cursa -aquesta temporada n'hauria perdut 360.000- i deu ser per això també que la cursa que va obrir la temporada 2011 a la Monumental només va tenir 400 espectadors, la majoria turistes i gent vinguda d'Espanya, el mateix país de procedència del gros dels espectadors que van acomiadar les curses a Catalunya el passat dia 25.

Amb tot, s'ha de reconèixer que els amants de la tortura i de la sang tenen raó quan afirmen que el debat és identitari. I tant que ho és! Ho ha de ser per força, quan ells defensen el manteniment de les curses amb l'argument que són la Fiesta nacional espanyola. Què hi ha més identitari que això? Tanmateix, la part més repugnant de tot plegat, la que fa venir basques de debò, és aquella que defineix la Fiesta com a 'art' i que la justifica com a 'tradició'. Amb relació a l'ús del terme 'art', associat a la tortura, val a dir que no és nou. Al llarg de la història de la humanitat, han estat molts els torturadors que han definit com a 'art' el grau de sofisticació assolit en la seva praxi. I pel que fa a la 'tradició', no hi pot haver argument més ridícul. La resposta la dóna un dels personatges de Cor de brau: "L'antiguitat d'una tradició no legitima el martiri de ningú. Només és el testimoni de la llargària de la seva impunitat".

e-notícies , 26/9/2011