Són moltes les qüestions existencials que planteja aquest film. Qüestions universals i permanents, ja que el progrés material de la humanitat, tot i els seus beneficis, no ha servit per resoldre'n la majoria. Més aviat ha maquillat les immenses llacunes espirituals que l'ésser humà arrossega des de sempre i l'ha distret de la solitud i de la desemparança que li són inherents. "On eres, Déu meu, quan va morir el nostre fill?", es pregunta la mare. "Per què ens ho has fet, això, si sempre t'hem estimat? Per què t'emportes els innocents i permets que s'enriqueixin els malignes?" I a partir d'aquestes preguntes, n'apareixen d'altres sobre la vida i la mort i el sentit de l'existència. Exquisit el retrat de la família nord-americana típica, entre la beatitud i l'asfíxia, així com el treball de Brad Pitt (el pare), Jessica Chastain (la mare) i Hunter McCracken (el fill gran). Sean Penn sembla bastant perdut. El film parla de la força de l'amor, però hi haurà espectadors que l'odiaran a mort.