S'acosten bons temps per al poble basc. És possible que algunes persones, veient part d'aquell país a les mans de l'espanyolisme, no ho jutgin així. Però els canvis arribaran i seran molt positius. Ho seran fins al punt que el pas de Patxi López per la lehendakariza quedarà com una anècdota insignificant. Al capdavall, quatre anys poden semblar-nos molt de temps quan els vivim. Però es converteixen en un instant quan els observem amb la perspectiva de la història. Diuen que d'un gran mal en surt un gran bé, i és cert. En el cas de Patxi López, els seus anys com a lehendakari hauran estat força útils per a la societat basca, ja que gràcies a ell i a la trama ordida entre PSOE i PP, amb maniobres totalitàries pel mig, il·legalitzant adversaris incòmodes, es pot veure fins a quin punt podria evaporar-se la nació basca si aquesta gent es mantingués en el poder. No cal dir que per a ells la nació no existeix i que la veuen com unes simples províncies amb folklòriques peculiaritats. Una de les quals, per cert, anomenada èuscar, força molesta. Perquè mira que es rara aquella llengua, eh? Fins i tot sembla mentida que els euskalduns puguin entendre's entre ells. Qui sap, potser només fingeixen en públic per diferenciar-se dels espanyols. Segur que al final, quan no els veu ningú, parlen en espanyol. "¿Qué coño me decías?", deu ser la seva frase més sovintejada. Tan fàcil i pràctic que és l'espanyol, aquesta llengua comuna gràcies a la qual tants aborígens muts d'Amèrica van poder parlar i descobrir el noble art de la comunicació verbal. Què se n‘hauria fet, d'ells, si Espanya no hagués anorreat aquells sons ridículs i inintel·ligibles que emetien al segle XV? El més probable és que encara anessin nus i que els eunucs es comptessin per milions, ja que les dones, luxurioses com eren al Tròpic de Capricorn, inflaven perillosament el penis dels homes per obtenir més plaer. Per sort, eren salvatges però llestos, atès que, com va dir aquell gran savi nascut a Roma anomenat Borbó, "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo por voluntad libérrima el idioma de Cervantes".
En aquest sentit, és molt lògic que les primeres accions governamentals del senyor López fossin les pròpies d'un delegat del govern espanyol -que és el que és en realitat- i consistissin en la urgent espanyolització de l'educació i dels mitjans de comunicació públics. Però, tot i això, la violència s'ha acabat i els averanys electorals, amb relació al 2013, són més aviat nefastos per a l'actual aliança espanyolista d'Euskadi. Això explica que estiguin tan nerviosos davant del nou escenari i que es neguin a admetre que l'adéu a les armes d'ETA no té retorn. De moment, el govern espanyol ja ha rebut el primer revés amb el rebuig del Tribunal Europeu de Drets Humans al seu recurs contra la sentència que el va condemnar per haver vulnerat la llibertat d'expressió d'Arnaldo Otegi castigant-lo amb un any de presó per referir-se al rei d'Espanya com a "responsable dels torturadors".