Aquests dies hem hagut de lamentar la mort d'una menor santcugatenca, Meggan Zambrano Reyes, antiga alumna de l'Institut Angeleta Ferrer, en un atropellament de matinada, just al davant de la discoteca que hi ha a la carretera de Sant Cugat a Rubí. La mort es va produir quan un cotxe conduït per un jove de 20 anys, acompanyat d'un altre de 28, la va envestir i va fugir aprofitant la foscor. Per sort, però, la seva va ser una fugida inútil, ja que els Mossos d'Esquadra els van localitzar i els van detenir, i, arran d'això, el jutge imputa al conductor un delicte d'homicidi i l'acusa de conduir sense carnet i de no haver-se aturat per auxiliar la víctima.

De tota manera, com que sobre aquestes qüestions ja s'hi pronunciarà la justícia i no trigarem a saber-ne el desenllaç, no té gaire sentit fer especulacions. Des del meu punt de vista, l'aspecte que de debò ens ha de fer meditar no és l'atropellament en si mateix, que és terrible però implícit en la nostra societat com a factor de risc, sinó el nivell d'estupidesa d'un individu capaç de conduir un vehicle sense carnet i la baixesa moral que suposa atropellar algú i fer-se escàpol deixant-lo a terra dessagnant-se. Cal ser molt miserable, francament. I molt covard, també. Però sobretot molt miserable. El problema de la nostra relació amb aquesta mena d'individus és que no els podem reconèixer fins que la vida els desemmascara. I quan ho fa, com en el cas que comentem, tot sovint és massa tard per a la víctima. Per això esborrona pensar que hi hagi gent convençuda que la seva impunitat és més important que la vida de la persona que han ferit.

Cugat.cat , 14/10/2011