L'ús del català als jutjats ha baixat espectacularment. L'any 2010, de les 259.004 sentències que es van emetre a Catalunya, només un 14,5% es van redactar en català. Queda molt enrere el pla pilot que CiU va dur a terme ara fa deu anys per mitjà del qual quaranta jutjats es van comprometre a treballar i a redactar tota la documentació en català, amb la col·laboració d'advocats i procuradors. Dic que queda enrere, perquè el tripartit no va fer absolutament res per capgirar la situació tot i que amb CiU ja era negativa. Pensem que només transcorreguts cinc mesos de la posada en marxa del pla pilot del 2001, ja es va veure que era un fracàs. I és que, llevat de Girona, on hi va haver receptivitat, a la resta de Catalunya el resultat va ser nul. A Barcelona només un jutjat, un de sol, s'hi va adherir. El jutjat número 3. El seu titular d'aleshores, el jutge Santiago Vidal, va dir que la situació partia del problema que l'ús del català no era obligatori en l'àmbit de la justícia. "De la mateixa manera que és impensable que un jutge no sàpiga escriure en espanyol", va dir Vidal, "també ho hauria de ser que no sabés escriure en català".

Un altre jutge que també es va adherir al pla va ser Josep Niubó, titular del jutjat número 9 de Barcelona. Segons ell, l'àmbit judicial és un reflex del que passa al carrer i al carrer "no es demana el català." També va dir que una de les solucions seria aconseguir una presència més elevada de jutges catalans, atès que, ara com ara, la proporció és molt baixa i els jutges catalans es troben sols.

Doncs sí, que els jutges de Catalunya siguin catalans o que dominin el català és vital per a la llengua. Però hi ha també altres qüestions que no es diuen. Per exemple, la que afecta els advocats. Aquesta és molt important, perquè els advocats, a diferència de jutges i fiscals, sí que són catalans, i, tot i així, la immensa majoria ho fa tot en espanyol. Sembla absurd, però és així. I si algú es pregunta per quina raó la immensa majoria dels advocats catalans tramiten totes les seves demandes i textos en espanyol caldrà dir-li que les raons són diverses. Però, com a mínim, en destaquen tres. Una, per la pura inèrcia dels anys; dues, per complaure els jutges; i tres, per desconeixement de la terminologia jurídica en la seva llengua, en haver fet els estudis en espanyol. Aquesta última fa que l'ús del català els provoqui pànic, un pànic que es converteix en un escull afegit per a la llengua catalana. Diguem-ho clar. Hi ha professionals que estan en contra de la normalització lingüística perquè saben que el dia que la llengua catalana es normalitzi els anormals seran ells.

e-notícies , 13/10/2011