Seria una llàstima que aquesta pel·lícula passés desapercebuda entremig de la plaga d'insuportables comedietes nord-americanes que estem patint darrerament. Cal advertir-ho, perquè és molt superior. Tot i que té algunes davallades en la segona part i que s'inclina sovint pel to amable i per un final que desmereix moltes de les bones coses que ens ha mostrat, el conjunt és força saludable i satisfactori. Partint d'una sobtada petició de divorci, i basculant entre la comèdia i el drama, el film ens parla d'aquesta estúpida i alhora encantadora cosa anomenada amor que sovint és font de felicitat i de patiment a parts iguals. "En quin moment vam deixar de ser com érem?", pregunta la protagonista al seu marit després de palesar l'allunyament entre tots dos i l'avorrida parella en què s'han convertit. La idea de fons és que si veritablement vols una cosa, has de lluitar per ella. Sobretot si creus que allò que has trobat és la teva ànima bessona. Quina grandíssima actriu que és Julianne Moore.