Té molta raó Mònica Terribas en les consideracions que fa sobre Televisió de Catalunya en el seu escrit "TV3, volem un mirall trencat?". És tot tan evident, des d'un prisma catalanocèntric, que no es pot fer cap altra cosa que subscriure'l. És ben cert que hi ha interessos espanyols -amb actius col·laboracionistes catalans- que volen reduir la televisió nacional de Catalunya a un ens folklòric i residual perquè saben, com diu Terribas, que TV3 "és l'aparador més potent que tenim del país, eina fonamental de cohesió social, territorial i expressió de la nostra realitat nacional, però també competidor en català dels grups mediàtics privats, principalment espanyols. (...) Aquests operadors, no contents d'haver aconseguit que la nova llei de l'audiovisual espanyola disminueixi els recursos i la competitivitat del servei públic de TVE, i també del nostre, ara fan pressió per afeblir-nos encara més amb l'argument de la crisi". I és ben cert, també, que s'ha fet una magnífica tasca per contrarestar la penetració televisiva espanyola a les llars catalanes: "Ho fem perquè és la nostra funció", afegeix Terribas, "perquè hi creiem i perquè som un servei públic abocat en la nostra realitat social, cultural i econòmica. Per això, hem batallat per fer més hores d'emissió en llengua catalana: ara mateix, els nostres canals concentren gairebé el 20% de l'audiència televisiva del nostre país. La resta és majoritàriament consum en castellà".

Totalment d'acord. N'hi ha prou que imaginem el panorama desolador que tindríem si aquestes hores d'emissió i aquests canals que diu Terribas no fossin una realitat. En aquest sentit, per tant, cal felicitar-la. Hom pot dir que, tot i la certitud d'aquestes dades, la fortalesa de TV3 constitueix el principal escull per a la normalització del nostre mercat televisiu, ja que impossibilita l'existència de competidors privats. I és cert. Ara com ara, no hi ha cap cadena catalana que pugui competir amb TV3. Però quan s'estableixen comparances amb altres països s'incorre en un error de base, i és l'oblit sistemàtic que Catalunya no és un Estat. Aquest punt, que és el més important de tots, no es té mai en compte. De vegades interessadament i d'altres per manca de reflexió, però sempre s'obvia. Tanmateix, és la manca d'Estat propi el que fa que l'espai televisiu català sigui un àmbit profundament colonitzat pels mitjans espanyols i que la seva indefensió legal sigui absoluta. I si, a més, hi afegim l'absència de consciència nacional d'algun grup poderós català que voldria ocupar l'espai de TV3 -només cal veure a quina llengua estan doblades les pel·lícules que emet 8TV- de seguida veurem fins a quin punt seria letal per al país la privatització de Televisió de Catalunya.

Una altra cosa és que TV3 no faci allò que és a les seves mans. És a dir, allò que no depèn de Madrid. Em refereixo a l'obligació de complir amb els seus principis fundacionals. Està molt bé que Mònica Terribas parli de xifres, de canals i d'hores d'emissió en català. Això és molt important, però la nau almirall de la cadena són els serveis informatius. I en aquest àmbit, ja fa anys que TV3 fa una tasca espanyolitzadora. És a dir, que exerceix de tercer canal de TVE i elabora un discurs esborronadorament provincià i creador d'un imaginari col·lectiu espanyol. I això és greu perquè TV3 té l'obligació de crear consciència de pertinença a una col·lectivitat nacional diferenciada, no pas d'esborrar aquesta consciència. En un altre article ja il·lustraré amb tota mena d'exemples aquesta qüestió. Però és important remarcar l'escandalosa manipulació a què se sotmet el cervell de l'espectador per mitjà de notícies espanyoles mancades de fonament en una televisió nacional catalana, ja que no tenen cap lligam geogràfic, personal o circumstancial amb el país. Això, naturalment, sense comptar les informacions relacionades amb Catalunya que ens són donades sistemàticament en clau comparativa amb Espanya, tant si es tracta de dones maltractades, de motos venudes o de persones accidentades. Talment com si Catalunya no tingués entitat pròpia i no fos altra cosa que un subsistema del sistema espanyol. La coartada, ja ho sabem, és que Catalunya "pertany" a Espanya. Però si això és així, caldrà preguntar a la senyora Terribas a qui pertany Televisió de Catalunya. A Catalunya o a Espanya?

e-notícies , 20/10/2011