A propòsit de la recent celebració de Diàlegs de Comerç a Sant Cugat, que ha plantejat les mancances i els nous reptes del comerç de proximitat, crec que és un bon moment perquè Sant Cugat Comerç i l'Ajuntament abordin sense por la necessitat de protegir el centre històric de la ciutat en aquest àmbit. Calen mesures legals que impedeixin la pèrdua galopant d'identitat de la població, que regulin la invasió depredadora de les franquícies i que aturin el provincianisme que exhibim entre el Monestir i l'estació dels FGC. Som una ciutat d'Anglaterra o de Catalunya? Ho dic, perquè fent un recorregut pels carrers Santiago Rusiñol, Santa Maria i Valldoreix, no està gens clar: Look & Find, Living & Co–Butik, Sky Cloth, Vanity Fair, Eureka Kids, Vincent Shoe Store, Blue Spirit, Brownie, Ice Cream Valley, Otay by Fina Clofent, The Little Cotton Company, Avirex Civilian & Military Taylors... El provincianisme és això, creure que per ser algú en aquesta vida has de deixar de ser qui ets, menysprear la teva llengua i convertir els teus carrers en una extensió dels carrers de Bristol o d'Essex. Però el cert és que si els requisits bàsics per obrir un establiment al nostre centre històric no protegeixen la identitat de Sant Cugat, aviat ens trobarem amb un centre glacial, mancat d'història i farcit de comerços sense el més mínim arrelament a la ciutat. Pensem que més enllà dels monuments, és el comerç que hi trobem el que ens situa en una ciutat quan la visitem, i l'encant de passejar-hi consisteix justament a veure'ns envoltats de rètols escrits en una llengua que no és la nostra perquè el món és divers. Per tant, hem de decidir si volem que el centre històric de Sant Cugat sigui una versió provinciana del centre de Bristol o d'Essex o una demostració del respecte que la ciutat sent per si mateixa.