A diferència d'aquelles pel·lícules que passen injustament desapercebudes, Mientras duermes serà de les sobrevalorades. Se'n parlarà força de la història que narra i de la interpretació de Luis Tosar. I, sense dubte, com a divertiment efectista que manté l'espectador despert a la butaca –cosa que és d'agrair en el marc de la cartellera actual–, el film funciona molt bé. Però el nombre d'inversemblances sobre les quals descansa és massa elevat per prendre-se'l seriosament i el tema de la lluita de classes com a motor de tot plegat té poc gruix. Tosar és el porter d'un edifici i porta guardapols, sí, però, més enllà dels elements modernistes de l'escala, no s'hi perceben luxes propis de milionaris ni sembla pas que hi hagi cap abisme social entre ell i els veïns. Per altra banda, les històries secundàries són molt fluixes i Marta Etura no troba la mesura justa del seu personatge. El millor és l'entremaliadura del director d'aconseguir que l'espectador faci costat al pervers protagonista.