No em sembla ètica, francament, la maniobra d'Esquerra de posar el doctor Moisès Broggi com a número 1 de la llista electoral per al Senat espanyol. No em sembla ètica per diverses raons, la primera de les quals és la instrumentalització de la seva persona que aquesta decisió suposa. Broggi, certament, és una persona de prestigi i és admirable que en l'hivern de la seva vida, a l'edat de 103 anys, una edat a la qual hi han arribat molt poques persones en aquest món, tingui prou energia per defensar els drets nacionals i històrics de Catalunya. Aquells que José Montilla, l'amic íntim d'Esquerra, afirma que no existeixen. Però això, Broggi, ja ho fa -i molt bé, per cert- assistint a diversos actes i conferències sobre el tema. No es pot demanar més a una persona que ha ultrapassat el segle de vida. Posar-lo, a més a més, al capdavant d'una llista electoral sabent que és materialment impossible que pugui complir el compromís electoral en cas de ser escollit, ratlla la immoralitat. Sí, ja sabem que Esquerra s'ha afanyat a dir que, si això passa, Broggi no anirà a Madrid i es quedarà a casa. És a dir que, com que una llista electoral és un compromís amb la ciutadania i molts votants es podrien sentir estafats, se'ls comunica a priori que el nom de Broggi com a número 1 és només un element publicitari i que en realitat el seu lloc l'ocuparà el número 2.

Aquestes coses, però, desacrediten molt la política, perquè fan que la gent la percebi com el mercat de Calaf. Sembla que tot s'hi valgui en la cursa electoral: "Com que a tu, Càndid, no et coneix ningú, hi posarem aquell"; "Però aquell és massa gran per anar-hi"; "No hi fa res, perquè hi renunciarà i hi aniràs tu"; "Però això és enredar la gent, no?"; "Que no ho veus, Càndid, que si et posem a tu de número 1 no ens votarà ningú?"; "I si ens critiquen per aquesta martingala, què direm?"; "Aleshores passarem les culpes al doctor Broggi. Direm que nosaltres l'hauríem posat al final de la llista, que és el lloc testimonial reservat precisament per a les persones de prestigi, però que ha estat ell qui s'ha posat al capdavant"; "Ostres, però les llistes d'Esquerra qui les fa, Esquerra o el doctor Broggi?"; "Saps per què vas de número 2 en lloc d'anar de número 1, Càndid? Vas de número 2 perquè amb totes les consideracions que m'estàs fent estàs demostrant que no serveixes per a la política"; "Perdó, no he dit res"; "Així m'agrada, Càndid, que siguis bon minyó".

Resulta curiós que el mateix partit que l'any 2009 demanava llistes obertes com a "fórmula per lluitar contra la desafecció política", cosa que és molt lloable i necessària, elabori el 2011 una llista en la qual el número 1 és només un esquer. Aquesta amoralitat que ho justifica tot, inclòs l'on va dir blanc ara diu negre, provoca una immensa desafecció i converteix els discursos i les paraules dels polítics en ampolles plenes de vent. El seu missatge no arriba al cor de la gent, perquè cada cop són menys els qui se'l creuen. Hi ha jugades que ofenen la intel·ligència de la societat en el sentit que la tracten com si fos ximple i, per tant, incapaç d'adonar-se que els partits polítics s'han convertit en un producte més del mercat, amb campanyes de venda fonamentades en frases publicitàries i en ofertes cridaneres a les quals una marca de prestigi mai no hi recorreria perquè es girarien en contra seva. Si els partits continuen per aquest camí, aviat hauran de regalar DVD's, paelles, vaixelles o jocs de tovallons perquè la gent els voti.

L'altra qüestió a destacar i que sembla no haver estat calculada per Esquerra, cosa lògica tenint en compte que malgrat la positiva incorporació d'Oriol Junqueras i Alfred Bosch encara en tenen el control moltes de les persones que l'han enfonsada, és la imatge de feblesa que traspua un partit que necessita anar a cercar fora el que no troba a dins. Una altra dia demanarem que ens expliquin quina utilitat té per a la independència de Catalunya l'escó d'un independentista al Senat espanyol, més enllà d'acreditar el sistema que la impossibilita amb les seves lleis. De moment, el president d'aquella cambra, el socialista Javier Rojo, ja ha contestat aquesta pregunta dient que els independentistes aporten a Espanya un "vernís democràtic". Doncs es deu tractar d'això, d'enviar envernissadors a Espanya.

e-notícies , 27/10/2011