Aquests dies he estat parlant amb persones d'edat avançada que viuen pels volts de la rambla del Celler, en el tram situat entre el carrer de Francesc Moragas i l'Ajuntament, i m'han expressat la seva preocupació per la manca de bancs per seure-hi. Això, és clar, és degut al fet que les cadires de disseny que hi havia van ser retirades amb molt bon criteri davant la possibilitat que les arestes vives i els angles sense protegir que tenien poguessin ferir els ciclistes que hi passen. El problema és que no han estat substituïdes. És a dir, que ara l'espai és buit. És cert que han quedat les cadires encarades al nord. Però aquestes, com que es troben a l'ombra i només són bones a l'estiu, a l'hivern els avis no les poden fer servir perquè es pelen de fred. Per això, des d'aquí, apel·lo a la sensibilitat de les regidories de Mobilitat o d'Urbanisme del nostre Ajuntament –ignoro quina n'és la responsable– perquè tinguin en compte aquestes persones i els facin la vida més agradable. Seria un gest molt d'agrair. I els demanaria també que els bancs a posar-hi tinguessin recolzadors als extrems, ja que estem parlant de persones que es veuen obligades a agafar-se en algun lloc quan s'asseuen i quan s'aixequen. Comprenc que el que plantejo, la instal·lació d'uns bancs assolellats, és un tema menor comparat amb el munt de problemes que deu tenir l'Ajuntament de Sant Cugat. Però les persones grans no en són pas, de menors. Les persones grans són importants perquè constitueixen el mirall d'allò que tots, tard o d'hora, inevitablement, serem algun dia. Pensar en elles, per tant, és una manera de demostrar que les respectem com es mereixen i que entenem que el món ha de ser habitable per a tothom. Per als joves que el fan avançar, per descomptat, però també per als grans que l'han fet possible.