El passat 19 d'octubre va ser una data molt important per a Catalunya, ja que la Unió Europea, sense fer cas de les pressions del govern espanyol i imposant el sentit comú, va prioritzar la creació del corredor mediterrani que haurà de connectar Algesires amb França per via ferroviària. És a dir, que les maniobres de la política radial espanyola, que intentaven fer realitat l'al·lucinació de foradar els Pirineus en detriment de Catalunya, no han reeixit. I no ho han fet perquè la rendibilitat del corredor mediterrani supera de llarg la resta d'opcions i és irrebatible. Les xifres ho diuen ben clar: per la Mediterrània hi passa el 60% de les mercaderies que s'exporten mentre que pel centre espanyol només ho fa el 4%. I si Espanya fos un aliat de Catalunya, en lloc d'un adversari, hauria fet mans i mànigues des del primer dia per aquesta opció. Però cal recordar que va ser també un govern socialista qui, contra el sentit comú, va marginar Catalunya vint anys enrere construint un TGV entre Madrid i Sevilla. I la mentalitat continua essent la mateixa. Per això Catalunya pateix un dèficit escandalós d'inversió de l'Estat en favor de TGV espanyols que han costat fortunes i que transporten nou passatgers. Sí, nou passatgers diaris. En tot cas, fa molt bé Mercè Conesa de demanar que el probable pas dels combois de mercaderies per Sant Cugat prevegi el cobriment de les vies en els barris de Coll Favà i Can Magí-Roquetes per impedir-ne l'impacte acústic, tot i que aquesta serà una qüestió menor comparada amb els beneficis que el corredor comportarà per a la nostra economia local i comarcal. Tanmateix, caldrà estar amatents, ja que la dèria política espanyola de construir corredors que afavoreixin Madrid frenarà la prioritat mediterrània i serà una font inesgotable de conflictes. Ja ho veurem.