Desconec per quina raó s'ha jutjat amb tanta severitat aquesta pel·lícula, que és la primera del seu director, Kike Maíllo, quan és obvi que conté elements infinitament més interessants que la recent publicitada aventura tintiniana de Spielberg, per exemple. És cert que no tots els temes queden ben tancats i que el paisatge nevat que domina la narració sembla encomanar-se als personatges, enginyers de robòtica, fins a convertir-los en una rèplica dels androides que dissenyen. En aquest sentit sap greu que Maíllo desaprofiti el valuós material de què disposa i que no arribi a tenir l'espectador en un puny quan el protagonista es veu obligat a decidir en contra dels sentiments que ha desenvolupat vers algú que en realitat no és ningú. Tanmateix, el film és un intent força reeixit d'introduir el melodrama en la ciència-ficció, a partir d'un triangle amorós, i té un guió i uns diàlegs intel·ligents de Sergi Belbel que plantegen un enfilall de qüestions filosòfiques veritablement apassionants.