Força interessant el treball de recerca que ha dut a terme Anna Baltasar, una noia santcugatenca de 18 anys i estudiant de Comunicació Audiovisual, sobre l'impacte social i el procés d'integració de la immigració a la nostra ciutat. Amb el títol "La integració dels immigrants de Sant Cugat a la cultura catalana", Anna Baltasar ens dóna una visió optimista d'aquesta realitat i ens mostra la baixíssima conflictivitat local en un àmbit sempre difícil com és la convivència entre cultures amb valors o línies de conducta notablement diferenciats. En les pàgines que el Diari de Sant Cugat dedicava al tema dies enrere, l'autora del treball deia que "hi ha bona voluntat integradora per part de la població, independentment del seu origen" i que "pràcticament tots entenen el català i més de la meitat el parlen". En aquest sentit, les dades diuen que un 97% entén el català, per bé que només un 32% el parla amb fluïdesa i un 29% el parla poc, cosa que ens mostra la línia gruixuda que separa el coneixement de la llengua de l'ús que se'n fa. Són dades que mereixen una reflexió, ja que, a més de contrastar amb l'alta competitivitat lingüística en espanyol que tenen la immensa majoria de nouvinguts amb llengua materna diferent, fa palesa la situació d'inferioritat del català, tot i ser la llengua pròpia del país. És cert que es tracta d'una inferioritat que ens ve imposada des de Madrid, prou que ho sabem, però també ho és que s'alimenta, en bona part, de l'actitud dels catalanoparlants, que parlem en espanyol als nouvinguts tot impedint-los practicar el català i obligant-los, per manca d'ús, a tenir molta força de voluntat i a un sobreesforç en cas de voler-ho fer. De fet, aquesta és la raó per la qual els nouvinguts que parlen català no ho fan pas gràcies a nosaltres, sinó malgrat nosaltres.