S'ha de reconèixer que el cinema català ha experimentat aquests darrers anys un creixement qualitatiu extraordinari i que ara es troba en un moment esplèndid de forma. Hi ha un munt de produccions catalanes que estan circulant pel món amb uns resultats de taquilla altament satisfactoris i que ens haurien semblat impensables no fa gaire. Val a dir, però, que de talent cinematogràfic, des dels temps de Fructuós Gelabert, Segundo de Chomón o els germans Baños, sempre n'hi ha hagut a Catalunya, i no ha estat pas capital humà allò que ens ha mancat, sinó capital financer, indústria, Estat. No tenir Estat propi ha estat nefast per a Catalunya en tots els àmbits. Ara mateix, si fóssim un Estat, seríem un dels països més rics del món. Com a regió d'Espanya, en canvi, ens trobem al caire de l'abisme.

En aquest sentit, un tema preocupant és el de la invisibilitat de la llengua catalana en la major part del cinema que produïm. La manca d'un Estat ho provincianitza tot, fins i tot les ments més creatives, i hi ha directors catalans que menystenen rodar en la llengua pròpia del país perquè estan convençuts que per ser cosmopolita cal fer-ho en espanyol, i, per justificar-se, addueixen autèntics sopars de duro.

Ara mateix, amb Eva, que és una pel·lícula excel·lent –ho remarco: excel·lent–, tenim a la cartellera una mostra força diàfana d'aquesta baixa autoestima. La versió catalana –amb molt poques còpies, com és habitual–, és tot un desgavell lingüístic. I no sols perquè es nota que no existiria si el català no hagués estat un requisit per obtenir uns calerons públics, sinó per la incongruència que suposa la barreja de català i espanyol, segons de quina versió es tracti. Per començar, hi ha moments que les labials del doblatge no estan prou ben ajustades i es nota que l'actor parla en espanyol, la qual cosa demostra que no és cert, per més que ho digui l'equip de producció, que la versió original sigui la catalana. Però on es produeix la veritable incongruència és en l'aiguabarreig lingüístic dels personatges:

Versió catalana:

• Daniel Brühl (Àlex) parla en espanyol amb el seu germà, Alberto Amman (David), i amb la dona d'aquest, Marta Etura (Lana).
• Alberto Amman (David) i Marta Etura (Lana) parlen en espanyol amb la seva filla, Claudia Vega (Eva).
• Claudia Vega (Eva) parla en català amb el seu oncle Daniel Brühl (Àlex).
• Lluís Homar (Robot Max) parla en català amb el seu amo.
• Marta Etura (Lana) parla sempre en espanyol, fins i tot fa les classes de robòtica en aquesta llengua malgrat que, pel que veiem, es tracta d'una universitat nord-europea o nord-americana.
• Anne Canovas (Júlia), doblada per Marta Angelat, parla un català perfecte, sense accent forà.
• La desconnexió dels robots s'ha de fer per mitjà d'una frase en espanyol.

Versió espanyola:

• Tots els personatges parlen en espanyol entre ells. Tots.
  
• Anne Canovas (Júlia) parla en espanyol amb accent presumiblement germànic.
• No hi ha cap personatge que parli català. Cap ni un.
  

Aquestes incongruències s'haurien pogut evitar si en la versió catalana tothom parlés en català i en l'espanyola tothom ho fes en espanyol. Però no ha estat així. I aquí és on es veu el valor que té la llengua catalana per a alguns catalans, talment com una nosa que només serveix per obtenir alguna subvenció. I encara bo, perquè si no fos per això les pel·lícules rodades en català serien cosa de quatre catalanistes radicals, extremistes i provincians que tot ho compliquen i tot ho polititzen, oi que sí? De moment, però, sembla que les incongruències emanen dels cosmopolites. L'explicació que s'ha donat per justificar l'aiguabarreig de català/espanyol en la versió catalana és que reflecteix la "realitat del carrer". Molt bé, d'acord. Però de quin carrer? D'un carrer del Baix Llobregat o d'un carrer del Pla de l'Estany? És a Catalunya, on transcorre l'acció del film o es tracta d'un lloc imaginari? Sembla evident que es tracta d'un lloc imaginari, ja que el director, en virtut d'un pretès cosmopolitisme, ha esborrat amb molta cura tota identificació de lloc. Això no treu, és clar, que l'espectador, ajudat pel paisatge i pel tema en qüestió, doni per descomptat que l'escenari és un país més aviat nòrdic. De fet, es dóna per sobreentès. No s'entén, consegüentment, tant d'interès a esborrar Catalunya com a lloc de l'acció i, alhora, barrejar català i espanyol per reflectir la "realitat del carrer". Si els personatges no tenen una identitat definida, atès que poden ser de qualsevol lloc, per què hi ha una barreja constant de català i d'espanyol? Per què el personatge de Lana fa classes de robòtica en espanyol en un país nòrdic? Per quina raó un robot no pot ser desconnectat per mitjà d'una frase dita en català? Què ho fa que la major part de les converses importants són en espanyol i les de caràcter domèstic són en català?

Aquest nivell d'incongruència, però, es podria arribar a admetre mínimament si s'hagués adoptat el mateix criteri en la versió espanyola. És a dir, que s'hagués mantingut el creuament de llengües. Però resulta que no. El discurs de la realitat del carrer només és per a catalans. La realitat del carrer ha de ser amagada als espanyols. La seva catalanofòbia no ho resistiria, potser? "No vam tenir cap problema amb la distribució a Madrid", ha dit el director Kike Maíllo. Home, és clar que no. Han esborrat tot vestigi de llengua catalana... Quan un català s'avergonyeix de la seva identitat no té mai cap problema a Madrid. Per això, en la versió espanyola, la llengua catalana s'esvaeix per art d'encanteri i tots els personatges passen a comunicar-se en la lengua que habla todo el mundo. I és que la llengua catalana no pot anar mai sola. L'espanyol sí, però la catalana no. Una pel·lícula rodada tota en català és una obra catalanista; una pel·lícula rodada tota en espanyol és una obra universalista. És una manera de pensar que s'adiu força amb la ideologia de l'ESCAC. Només cal veure el menyspreu sistemàtic que pateix la nostra llengua per part de la majoria de treballs que porten el segell d'aquesta escola catalana de cinema tan afecta al Partit Socialista.

Però encara hi ha una incongruència més, i la trobem en el tràiler català. Qui el vegi abans del film es farà una idea equivocada dels personatges, ja que tots parlen en català. Inclosos els que en la versió catalana parlen en espanyol. Així, tot d'una, veiem que Alberto Amman (David) parla en català amb el seu germà Daniel Brühl (Àlex), que Marta Etura (Lana) parla en català amb la seva filla Claudia Vega (Eva) i que Daniel Brühl (Àlex) parla en català amb la seva cunyada Marta Etura (Lana). Just al contrari del que fan a la pel·lícula.

Francament, sap greu aquest joc dels disbarats. Més que res perquè, com deia al començament, és una obra interessantíssima. Crec que no aprofundeix prou en algunes de les coses que apunta i que desaprofita l'immens cabal de reflexions que suggereix, però es fonamenta en un guió intel·ligent de Sergi Belbel i ens mostra un futur proper en què, d'acord amb el procés de glaciació humana que hem iniciat, no crearem androides a imatge i semblança nostra, sinó que esdevindrem humans a imatge i semblança seva.

El Singular Digital , 15/11/2011