És innegable que la sanitat catalana està patint retallades que tenen repercussions molt negatives en la societat. S'ha dit que el sistema sanitari català és un dels millors del món, cosa que és certa, i que seria terrible que el desmantelléssim, cosa que també ho és. En aquest sentit, és molt comprensible que tot el sector -que, per cert, té els metges més mal pagats d'Europa- estigui angoixat i que convoqui vagues i concentracions per forçar el govern català a no retallar més pressupostos. És una reivindicació legítima, i el president del comitè d'empresa del CAP Valldoreix i membre de Metges de Catalunya, Antoni Arévalo, té raó quan afirma que els especialistes de primària pateixen una sobrecàrrega de feina i que la reducció del pressupost respon a criteris "purament econòmics". Totalment cert. Fins aquí, per tant, res a dir.

Però el que crida l'atenció és que Metges de Catalunya gasti tanta energia contra les retallades, que no són res més que la conseqüència de la situació d'asfíxia en què es troben les finances catalanes, i que, en canvi, estiguin tan callats davant l'espoliació espanyola de 22.000 milions d'euros anuals que les provoca. Com s'entén, això? Com s'entén que no s'hagin manifestat mai contra aquest saqueig escandalós, que empobreix per moments el nostre país i que l'obliga a fer les retallades que tant critiquen? Com és, en definitiva, que es revolten contra els efectes en lloc de fer-ho contra les causes? No s'han assabentat que si Catalunya tingués el concert econòmic, com el País Basc, ara mateix la nostra sanitat tindria un superàvit de 2.000 milions d'euros i que si fóssim un Estat independent la xifra seria molt superior?

Fóra bo que abans de convocar vagues i de fer tant de soroll reflexionessin sobre això. Perquè si resulta que la seva opció és que Catalunya continuï subordinada a Espanya en comptes de ser un Estat de la Unió Europea, no sols es quedaran sense arguments sinó que hauran d'assumir-ne les conseqüències.

Cugat.cat , 18/11/2011