Voldria fer alguna consideració sobre les paraules que dies enrere m'adreçava Jesús Carballo, gerent de la Federació de Comerciants de Sant Cugat, arran del meu article Sant Cugat, ciutat anglesa o catalana? del passat 21 d'octubre. Entenc que devia fer una lectura irreflexiva del text, altrament s'hauria adonat que parlava només de tres carrers -Valldoreix, Santa Maria i Santiago Rusiñol-, no pas de tota la ciutat, i que no era un atac al petit comerç local sinó una defensa davant la depredació i la buidor que suposa un comerç sense identitat. Deu ser per això que, per contrarestar el reguitzell de botigues amb noms anglesos que jo citava, ell feia una llista de noms catalans molts dels quals no pertanyien als carrers esmentats. Fins i tot es permetia incloure cognoms -Campmany, Sagarra, Tubau...- cosa que jo vaig evitar perquè no és el mateix un nom propi, sigui en català o en anglès, que un nom inventat. Deia el senyor Carballo que desconec la realitat social i pressuposava que odio la globalització. Déu n'hi do. Doncs bé, li explicaré què vol dir ser provincià. Ser provincià vol dir creure que els diners ho justifiquen tot, fins i tot la venda de la pròpia identitat; ser provincià vol dir creure que la globalització consisteix a deixar de ser qui ets per convertir-te en part d'un altre; ser provincià vol dir creure que posant un nom anglès en un rètol -parlo de botigues locals, no de firmes- ets més modern que si el poses en català; ser provincià vol dir creure que un comerciant no ha tenir el mateix compromís que un escriptor amb la seva cultura. Per això, jo, en parlar de preservar la identitat, em referia a la necessitat de donar suport al petit comerç arrelat a la ciutat per evitar que plegui i que el seu lloc l'ocupi algú que de Sant Cugat no vol res més que els seus diners.