Si hi havia un director ideal per fer una adaptació cinematogràfica d'Un déu salvatge, l'obra teatral de Yasmina Reza, era sens dubte Roman Polanski. El seu talent per moure's en espais reduïts o atmosferes opressives feia pensar en una visió i en un tractament més personals del text escènic, però no ha estat així. El film segueix fil per randa l'original teatral i no va més enllà. Tanmateix, treu profit d'alguns elements que a l'escenari passaven més desapercebuts, com ara el joc de miralls, la decoració de la casa o certes mirades i gestos aparentment insignificants. Per altra banda, la direcció d'intèrprets és esplèndida. Christoph Waltz, concretament, fa un treball tan formidable que gairebé eclipsa la resta. Però també Kate Winslet, Jodie Foster i John C. Reilly encarnen meravellosament aquesta història que parla de l'egoisme i de la crueltat de l'ésser humà així com de la facilitat amb què una situació imprevista pot despullar-nos i alliberar el depredador que viu dintre nostre.