Dies enrere, arran del meu article titulat Els atacs a les retallades en sanitat, vaig rebre les amables consideracions d'una delegada de Metges de Catalunya amb relació a les coses que hi deia. Algunes d'aquestes coses dites per mi eren que compartia el neguit i les reivindicacions del col·lectiu mèdic català davant les retallades del govern en matèria de sanitat, però que m'estranyava que aquesta despesa d'energia no la concentressin manifestant-se contra l'espoliació de 22.000 milions d'euros anuals que pateix Catalunya per part d'Espanya i que és l'autèntica causa de la situació d'asfíxia econòmica en què ens trobem. Com és que es manifesten contra els efectes de l'espoliació en lloc de fer-ho contra l'espoliació mateixa?, em preguntava.

La resposta de la delegada, sempre en un to cordial, deia el següent: "No dubtis que molts de nosaltres ho tenim ben present, t'ho puc assegurar. Però tingues en compte que som un sindicat professional i no un partit polític. Hi ha moltes sensibilitats diferents". Era una resposta agradable de llegir, perquè expressava una sensibilitat per la situació límit que viu Catalunya i alhora justificava el seu comportament per mitjà d'una veritat formal: Metges de Catalunya, certament, és un sindicat professional, no pas un partit polític.

Tanmateix, hi ha una altra veritat sobre la qual Metges de Catalunya, en particular, i la resta de sindicats professionals, en general, haurien de reflexionar. I és que una entitat, per moltes que siguin les sensibilitats dels seus associats, ha de tenir un criteri propi davant de temes capitals i s'ha de comprometre políticament amb la societat a la qual pertany per la senzilla raó que en aquesta vida tot és polític. Absolutament tot. Per tant, s'equivoca aquell poble que deixa la política exclusivament a mans dels polítics, i encara s'equivoca més aquell poble, amb tots els seus col·lectius professionals inclosos, que es mobilitza pel seu sou i pels seus serveis però no ho fa per la plena llibertat del país. L'existència de metges, d'advocats, de comerciants, de galeristes, d'arquitectes o d'obrers contraris a aquesta llibertat no pot ser mai una excusa per no acabar amb una injustícia. De fet, els professionals que es manifesten contra les retallades i que, alhora, també estan en contra de la independència de Catalunya, cauen, sense adonar-se'n, en una flagrant contradicció que posa en evidència el seu nacionalisme espanyol. Es manifesten contra els efectes d'una situació insostenible, però volen que la causa que la provoca sigui inamovible.

Cugat.cat , 2/12/2011