Jane Eyre, escrita per Charlotte Brontë fa un segle i mig i traduïda al català, és una de les novel·les que més vegades s'han portat al cinema. En concret se n'han fet onze versions entre cinema i televisió, per bé que la més famosa és la del 1944 amb Orson Welles i Joan Fontaine. La del 2011 és excel·lent i no té res a veure amb l'exercici glacial, elegant i academicista amb què el cinema britànic tracta sovint els seus clàssics. Al contrari, hi trobem imatges d'una bellesa extraordinària que ens mostren en cada gest, en cada mirada, en cada pensament silenciat el turment psicològic dels personatges i el bagatge existencial que arrosseguen. Una infantesa plena de dolor, en el cas de Jane, i un passat obscur, en el cas del senyor Rochester. A més, la interpretació de Mia Wasikowska i Michael Fassbender és esplèndida. Ella, sobretot, transmet meravellosament els aspectes contradictoris de la personalitat d'aquesta heroïna, senzilla i altruista, d'una banda, i apassionada i insubmisa, de l'altra. Una delícia.