Protagonitzada per Hugh Jackman, Acero puro és una versió cinematogràfica d'un conte curt de Richard Matheson que vam poder veure en un dels capítols de La dimensió desconeguda, aquella formidable sèrie nord-americana que TV3 ha recuperat en un parell d'ocasions. El capítol en què es basa aquest film es diu Steel i va ser interpretat per Lee Marvin, però la història, malauradament, es pot dir que gairebé no en guarda cap parentiu, de manera que l'esperit de Matheson, i encara menys el seu talent, no apareixen per enlloc. I és una llàstima, perquè la idea d'una societat malaltissa que, atesa la desaparició de la boxa tradicional, crea un espectacle integrat per robots boxadors, era un tema amb unes immenses possibilitats narratives. Això no vol dir que el film no provoqui coses. Sí que en provoca. Provoca sensació d'estar perdent el temps i vergonya aliena. Sobretot vergonya aliena. El nen protagonista s'acaba fent odiós i a Jackman no hi ha qui se'l cregui. Resultat: buidor absoluta.