M'ha colpit molt, la mort d'en Josep Serra. M'ha colpit a mi i ha colpit molta gent perquè era l'exemple del patriota sempre lleial als drets i a les llibertats nacionals de Catalunya i perquè el seu nom és indestriable de la lluita per recuperar-los. En Cala -mot de guerra de Josep de Calassanç-, membre fundador del PSAN, era una persona extraordinària, d'aquelles que no defugen cap de les batalles polítiques, lingüístiques o culturals que el país es veu obligat a lliurar dia rere dia i que, per tant, te'ls trobes a tot arreu. Últimament no gaire, però. La seva salut havia davallat molt i ja no li era possible desplegar l'activitat d'abans. Jo, personalment, el vaig veure per darrera vegada ara fa un any a Perpinyà, amb motiu de la cloenda del Correllengua. Em va semblar una mica més afeblit, però no m'imaginava que les expectatives fossin tan fosques. Vital com era, malgrat aquella veu esquerdada que no li feia justícia, no acostumava a comentar el seu estat i encara menys a lamentar-se'n. Allò que ocupava el gros dels seus pensaments era el país, i ha mort dedicant-li totes les seves energies a través del Casal Jaume I de Perpinyà, del qual n'era president, o com a impulsor de Ràdio Arrels i d'Aire Nou de Bao. De fet, el renaixement de la consciència nacional i lingüística de la Catalunya del Nord, on residia des de feia més de trenta anys, és fruit del seu esforç al costat de persones que han aconseguit superar la frontera hispanofrancesa que agredeix el nostre poble. Per això vull retre-li un petit tribut d'admiració reproduint alguns dels seus textos.

• "Siguem conscients que les tàctiques poden esdevenir elements de dilució d'una autèntica estratègia d'autocentrament polític en el propi país. El català no hi té res a fer en institucions polítiques que no ens pertanyen [Congrés i Senat espanyols] i que volen destruir la nostra identitat nacional, si no és el del reconeixement com el de qualsevol altra llengua estrangera."
• "Ara [l'any 2007] a algunes escoles catalanes de La Bressola, i pagat per la Generalitat de Catalunya, s'estan col·locant rètols amb la inscripció 'Llibertat, Igualtat, Fraternitat'. Si bé aquests conceptes per ells mateixos no tenen res de negatiu, agrupats en aquest ordre defineixen els "valors" d'una República francesa que fa més de tres-cents anys que fa tots els possibles per liquidar els catalans del nord, els 'valors' d'una república que en la seva Constitució nega absolutament qualsevol dret a la Catalunya Nord."
• "De vegades veure els diaris de Catalunya Sud fa riure. L'editorial col·lectiu [26/11/2009] de defensa d'un Estatut més mort que viu, m'ha fet la impressió d'aquell qui reivindica una verdura podrida quan té a l'abast la fresca del dia. La dignitat fa temps que l'hem perduda (perdó, que l'han perduda!). [...] La maniobra montillista de les editorials de la 'dignitat', fa pudor de pànic davant les consultes independentistes del dia 13 de desembre. Maniobra de la qual els espanyols se'n foten com de l'any 40, maniobra d'us intern per al Principat d'uns polítics que ja no saben com justificar la seva total impotència, maniobra que prepara la inevitable dosi de vaselina que hauran d'utilitzar perquè la sentència constitucionalista passi millor. I després pantalons amunt, que no ha estat res."

La mort de Josep Serra, a l'edat de 60 anys, en una operació a cor obert a Montpeller, es fa molt difícil de pair per a tots els qui el teníem per amic i admiràvem la seva tasca en una de les parts més necessitades del país. Si Catalunya és avui una nació molt a prop de la seva independència és gràcies a la fermesa d'homes i dones com ell. Proposo que l'any vinent, una de les quatre columnes del Correllengua, dedicades a recordar persones compromeses amb els Països Catalans, li reti homenatge adoptant el seu nom. Moltes gràcies per les bones estones compartides, estimat Cala. Moltes gràcies per la teva lluita, bon amic.

e-notícies , 22/10/2011