Una llengua, qualsevol llengua, a banda de ser la prova irrefutable de l'existència d'un poble, explica la manera de ser, de pensar i de sentir d'aquell poble. Sobre això no hi ha cap discussió. Tot i així, encara no hem aconseguit esvair aquell prejudici que ens fa dividir els parlants d'una llengua en funció del seu accent. Per exemple, entre nosaltres és força habitual sentir dir que el millor català és el de Girona o que els barcelonins parlen xava o que els tortosins parlen com els valencians i així successivament. Tot plegat, com dic, són prejudicis absurds.

És cert que tots els pobles tenen regions on la llengua conserva més viva la seva genuïnitat. Són regions que per la seva situació geogràfica o social han rebut poques influències externes i mantenen una pronúncia menys afectada pels efectes d'una altra llengua. Però això no té res a veure amb la qualitat intrínseca de l'accent. Una cosa són els barbarismes o els defectes personals de pronúncia i una altra els localismes i la pronúncia genuïna de cada lloc. En aquest sentit, l'accent mai no és millor en un lloc que en un altre i és injust, a més d'absurd, conceptuar l'accent de la Marina Baixa, posem per cas, menys bonic que el del Baix Camp i el del Baix Camp menys bonic que el de l'Empordà. Totes les comarques dels Països Catalans parlem la mateixa llengua, i la seva riquesa consisteix precisament en la manera que tots plegats, d'acord amb la nostra comarca d'origen, tenim de parlar-la. Sobre aquesta qüestió podem fer tantes consideracions estètiques com vulguem, però sempre seran subjectives i estèrils.

És cert que quan un estudiant d'anglès escolta la BBC entén moltes més coses que quan para l'orella en un mercat de Londres. Això és així perquè els locutors de la BBC parlen un anglès tan acadèmic i ortodoxament vocalitzat que molta gent diu que parlen un accent neutre. Però què vol dir exactament l'accent neutre? Vol dir no tenir accent? I quina persona no té accent en aquest món? Tots en tenim, d'accent. Una altra cosa és que, acostumats com estem a sentir-nos a nosaltres mateixos o influïts pel pes demogràfic que la nostra regió pugui tenir sobre les altres, arribem a creure'ns que el nostre parlar és neutre i que són els altres els qui parlen diferent. Però n'hi haurà prou que reflexionem una mica per adonar-nos que la nostra manera de parlar, per estrany que ens pugui semblar, també sona diferent a l'oïda dels altres.

e-notícies , 29/12/2011