Encara no som humans
Víctor Alexandre és conegut pels seus llibres d'assaig desacomplexats i valents en defensa de la nostra identitat nacional, com per exemple aquell mític Jo no sóc espanyol (1999), i pel seu vessant d'articulista, facetes on demostra el seu compromís cívic i ètic. D'uns anys ençà, a més, s'ha donat a conèixer com a narrador, terreny on manté totes les qualitats que el distingeixen com a assagista -lucidesa, eloqüència, ironia i enginy- i on fa gala d'una gran inventiva. La seva darrera obra és Cor de brau, novel·la que retrata en clau irònica les circumstàncies que han envoltat l'abolició de les curses de braus a Catalunya i que és una crida a la reflexió seriosa i profunda sobre els drets dels animals.
La històrica decisió del Parlament de Catalunya, que va desvetllar un interès inusitat arreu del món, venia precedida per una iniciativa legislativa popular que encapçalaven diverses entitats animalistes. Els sectors espanyolistes, enrabiats, sempre han insistit a destacar la influència que els grups independentistes haurien pogut exercir, moguts per qüestions identitàries, per tal que la iniciativa reeixís. Un dels arguments en què es basen és que no s'hagin prohibit també els correbous, tradició en alguns pobles de Catalunya que els seus seguidors defensen amb arguments idèntics als que utilitzen els protaurins per a defensar les curses. A la novel·la, Alexandre explica de manera ben clara els intel·ligents motius dels abolicionistes per a decidir separar tots dos debats. A més, coherent amb la seva postura animalista, es manifesta de manera rotunda, per mitjà d'alguns dels personatges, en contra dels correbous, costum bàrbar i execrable tot i que no acabi amb la mort de l'animal:
"De debò creuen que martiritzar un animal per pur divertiment, encara que no el matis ni li clavis cap arma, és motiu d'orgull cultural? [...] El respecte pels bous no passa només per no matar-los, passa també per no torturar-los".La trama de la novel·la se centra en l'expectació d'una família ramadera catalana davant el debat al Parlament. Les seves actituds i els seus discursos representen el tarannà i l'argumentació del sector protaurí. La presència d'un periodista anglès, allotjat amb ells per tal de cobrir la informació de prop, facilita un punt de vista forà a la qüestió i hi aporta tota una sèrie de matisos. A més, Alexandre dóna veu als braus i els fa aparèixer com a protagonistes destacats i amb discurs propi dins l'engranatge de la narració, recurs que remet a Llull i a Orwell. Dos personatges secundaris -una representant d'una plataforma antitaurina i un escriptor que advoca per la independència, en qui intuïm l'àlter ego d'Alexandre- reblen el clau de l'argumentació proanimalista i desfan la fal·làcia respecte a la intenció només identitària de la iniciativa legislativa. Per mitjà d'una successió àgil i sàvia de diàlegs, s'exposen i contraposen els arguments dels protaurins i dels antitaurins. El resultat final és una mixtura harmònica de gèneres, una novel·la teatral i assagística contundent en l'exposició dels arguments, angoixant en la narració dels detalls més horrorosos i amagats de la Fiesta i d'altres salvatjades que es cometen contra els animals, i divertidíssima pels sovintejats moments d'humor intel·ligent que conté.
Tot i que és fàcil llegir la novel·la en clau catalanista, per la semblança de relacions entre bous/ramaders i Catalunya/Espanya ("Nosaltres no volem un marge de llibertat, volem la llibertat sencera"), el discurs predominant és l'animalista. La defensa dels braus s'estén a totes les altres espècies animals, forneix arguments en favor dels seus drets i provoca la reflexió dels més displicents. La crida a la consciència animalista s'adreça en especial als mitjans de comunicació, que no informen sobre el patiment esfereïdor dels animals a les granges, als laboratoris, etc. Més enllà de les seves evidents qualitats literàries, aquest és un llibre necessari pel seu didactisme rotund en la conclusió humanista que se'n desprèn: si no respectem els animals, és que encara no som humans. Aquesta lliçó d'humanitat i solidaritat amb els animals incita a replantejar-nos la relació que hi mantenim: "Només posant-nos al seu lloc, veient les coses amb els ulls dels animals, els humans d'avui podrem guanyar-nos el respecte dels humans del futur". Ens cal fer un pas més envers la nostra humanització, i llibres com Cor de Brau són una bona eina per tal d'aconseguir-ho.
Anna Porquet i Botey
Lletres, núm. 51, desembre 2011/gener 2012