“Fa tres segles que la paraula catalana s'estavella sistemàticament contra el mur espanyol. Tres segles en el decurs dels quals homes i dones dels Països Catalans, vinculats a la política, les arts, les ciències o el pensament, han fracassat en l'intent d'explicar a Espanya la irrenunciable voluntat de ser del poble català. Tots els esforços en aquest sentit, plens de bona fe, han resultat fallits i han trobat sempre una única resposta: cerrazón. Cerrazón contra la llengua, la identitat i les llibertats nacionals catalanes; cerrazón per admetre que els drets dels pobles no prescriuen i que Catalunya ja era una nació molt abans que Espanya n'esdevingués. [...] No hi ha nació sense autoconsciència i tota autoconsciència comporta voluntat d'autogovern. La idea és negar l'existència nacional de Catalunya per tal que així, reduïda la identitat catalana a un mer sentiment, no hi hagi cap escletxa jurídica que n'afavoreixi l'autodeterminació.”

La lectura d'aquest llibre és apassionant perquè Alexandre no sols desmunta un per un tots els tòpics que fan dels Països Catalans un poble subordinat a un altre; amb la seva serena contundència també dóna arguments per rebatre les tesis dels qui, des de la demagògia o l'autoodi, defensen aquesta subordinació. El títol -La paraula contra el mur- ens situa en el conflicte, el subtítol ens dóna la clau per resoldre'l: La independència no és un privilegi.

La Busca Edicions · ISBN: 84-96125-65-3

Obra guardonada amb el Premi d'Assaig Francesc Ferrer i Gironès 2006.
Llibre traduït a l'èuscar: Hitza hormaren kontra

Presentacions:

• La paraula contra el mur (Hitza hormaren kontra) (Berria, 23/12/2007)

Crítiques:

• Salt d'alçada, per Quim Gibert (L'estel, 15/9/2006)
• La paraula contra el mur, per Jaume Rocabert (El Punt, 12/10/06)

Entrevistes:

• "Des de fa tres segles, Espanya sempre ha ensarronat els catalans. Sempre." (Pàtria, 25/9/06)

Notícies:

• Es publica en basc el llibre La paraula contra el mur (7/6/07) Nou!
• Carta a El Punt: Saltar el mur (15/12/06)
• Carta a El Punt: Font d'oportunitats (5/8/06)
• Víctor Alexandre vol passar a l'acció (Avui, 8/9/06)
• "Defenso la independència de Catalunya per sentit comú" (e-notícies, 7/9/06) Inclou vídeo
• Víctor Alexandre, Premi d’Assaig Francesc Ferrer i Gironès (30/7/06)

El parer del lector:

"Acabo de llegir La paraula contra el mur i no puc estar-me'n de donar-te les gràcies per ajudar-me a veure amb claredat quin és el problema dels catalans que volem ser-ho i donar-me arguments que alguna vegada he trobat a faltar per expressar els meus sentiments. És ben cert que moltes vegades ens falten arguments per defensar la nostra identitat i la nostra llengua, i el que és pitjor, per convèncer-nos nosaltres mateixos que és una realitat, que no estem sonats ni som uns somiatruites."


"La paraula contra el mur és un excel·lent banc d'arguments i de recursos cognitius, que tots necessitem -també individualment- per tal d'autocentrar-nos. Però encara té una virtut més gran: deixa meridianament clar que tractar de comunicar aquests arguments a qui no els vol escoltar és una pèrdua de temps que ens acaba afeblint. Malauradament, com a poble, hem esmerçat molt d'esforç i massa energia intentant convèncer qui no toca de coses que mai no acceptaran. Dedicar tota aquesta energia a construir una unitat ben sòlida ens sortirà molt més a compte. I llegir els llibres del Víctor Alexandre és sempre un pas endavant."

"M'acabo de llegir el teu llibre La paraula contra el mur i m'ha encantat. M'ha obert els ulls; portem anys intentant quedar bé amb Espanya i no entenem que la independència és un dret que no ens ha de concedir ningú. El llibre m'ha aclarit molts dubtes. M'ha semblat especialment impactant allò del "Mag d'Oz", aquella obra dedicada als nens que criminalitza tot el que és català. I ara ens prohibeixen l'anunci Pro Seleccions perquè pot fomentar la discriminació entre nens!"

"L'any passat vaig fer-me amb un dels teus llibres, Jo no sóc espanyol, tot seguit amb Despullant Espanya i ara estic amb La paraula contra el mur, i sincerament m'hi sento d'allò més identificat. Jo també tinc discussions/xerrades semblants a les que tens tu amb el teu amic Fernando. Però el que em deixa realment meravellat i em crea una profunda admiració és la teva facilitat de resposta, la teva contundència i sobretot la teva serenitat per a tirar per terra la majoria dels seus arguments, típicament espanyols. És un llibre ple de contingut, informació i crec que amb molt de valor. Penso que tot català l'hauria de llegir, com tota la teva obra, per refermar el sentiment nacional, i acabar amb l'autoodi que tenen/tenim alguns encara al damunt, tot i que poc a poc ens n'anem alliberant."

"Hola, em dic Nil, tinc 13 anys i sóc estudiant de 2n d'ESO. M'estic llegint el teu llibre i he de dir que m'agrada moltíssim!!! Em serveix de diccionari i també per a rebatre les opinions contràries. Felicitats."

"Sóc un jove de 21 anys, i deixi'm que li digui que el seu llibre La paraula contra el mur ha sigut un dels llibres més bons i entretinguts que m'he llegit en força temps. La manera com desmunta els arguments del seu bon amic és brillant. Personalment, és un llibre que m'ha ajudat per donar encara més arguments als meus amics espanyols sobre perquè es tant necessària la independència dels nostres estimats Països Catalans."

"La lectura de La paraula contra el mur m'ha tornat a deixar sense paraules o, més ben dit, amb totes les paraules -i arguments- que ens calen com a poble. Cada cop penso amb més fermesa que els teus llibres haurien de ser de lectura obligada a totes les escoles del país. La normalitat, la naturalitat, la irrefutabilitat dels teus arguments és tan sòlida que crec que és imprescindible que tothom els conegui."

"És sorprenent que el teu interlocutor a La paraula contra el mur no entengui certes coses que per a mi són absolutament elementals, com per exemple que els catalans no sentim odi envers allò espanyol. Jo tinc amics que són espanyols i no per això deixen de ser els meus amics! Simplement es tracta que ens deixin exercir el nostre dret a ser lliures i a poder escollir el nostre futur."

"Vull felicitar-te pel llibre La paraula contra el mur, que vaig tenir la sort de poder-me llegir en una setmana. Un cop més, els teus llibres no només m'encoratgen, sinó que em faciliten arguments per autodefensar-me. I, com a mi, a moltes catalanes i catalans, com prou bé saps."

"L'11-S al vespre em vas signar un exemplar de La paraula contra el mur dedicat per al meu pare. Crec que et vaig dir que aquesta mena de llibres em feien posar "de mala llet". La veritat és que me n'he de retractar. L'he trobat molt amè i sobretot amb un enfocament molt positiu. Només volia fer-te saber això, i donar-te les gràcies per la lectura."

"La paraula contra el mur deixa l'ànim encongit, i ensems encoratjat, en experimentar amb l'intercanvi dels vostres correus la cerrazón incurable que pateixen els nostres germans de Castella, els dominadors. Els teus arguments són tan clars, extensos, contundents, fins i tot irrefutables... i, això no obstant, topen sempre amb la cerrazón d'un amic teu. Què podem esperar dels qui no són amics personals, sinó plens d'interessos i d'odi a Catalunya? Jo no puc fer més que donar-te les gràcies pels teus escrits. Crec que no provoquen odi a ningú, les teves paraules. El que fan és eixorivir la consciència d'una situació real."

"Aquests dies m'he acabat el llibre de La paraula contra el mur i t'he de felicitar sincerament, perquè és un llibre del qual he après molt i sé que a molta gent li servirà també."

"Ahir vaig trobar finalment La paraula contra el mur i aquesta nit l'he llegit. Et felicito, has despullat intel·lectualment el teu interlocutor. Les seves respostes no estan a l'alçada de les teves. L'esforç que hi ha dedicat és minso. Això sol ja és per a mi una falta de respecte. Contestar arguments amb tòpics i fer-se l'orni o no respondre quan se sent atrapat denota una falta d'honestedat que no et mereixes. Jo no hagués tingut tanta paciència. M'imagino que ho has fet per deixar palès això de la cerrazón. Tot el llibre n'és una demostració indiscutible. Tots els teus esforços per argumentar s'estavellen en el mur de la seva superficialitat i de la seva implícita superioritat. Els arguments es responen amb arguments, no amb opinions, exemples anecdòtics o tòpics, però ell, d'argument, no en dóna ni un. Es cansa de repetir acusacions sense fonamentar-ne cap: que si tens odi als espanyols, que si el que vols és malaltís... En fi, suposo que has assolit el teu objectiu: demostrar que no hi ha res a fer, que és inútil esperar que "ens entenguin". Si aquests són els millors espanyols, ja podem plegar. Ni els necessitem ni hi podem comptar."