Francament, estic fart de sentir la lamentació pusil·lànime d'aquells catalans que es passen el dia donant la culpa a Espanya de la situació d'asfíxia econòmica, lingüística i cultural en què es troba Catalunya. Fart de sentir-los fer el ploricó i fart de veure'ls demanar ajuda celestial davant la possibilitat que el govern espanyol encara els escanyi més. Sembla que estan tan aterrits que ja només confien en Déu per sortir del pou. A mi, en canvi, no és Espanya el que m'aterra, sinó el conformisme i la resignació d'aquests catalans. Sobretot el conformisme i la resignació dels governants que observen indolents com el país cau a trossos i que, per tal de justificar-se, diuen que no està prou madur per ser un país lliure alhora que ens mantenen ocupats fent-nos escombrar la pols de les esfondrades i enterrant els cadàvers que van apareixent pel camí. El setembre del 2010 vam enterrar la històrica llibreria Ona i ara toca enterrar l'emblemàtica revista infantil i juvenil Tretzevents.

I no passa res, perquè del que es tracta és de poder continuar fent el ploricó i dient que tot és culpa de Madrid. De llàgrimes, moltes. D'accions executives, cap ni una. Rectifico. D'accions executives sí que en fem, però només contra nosaltres mateixos. Ens castiguem per mitjà de retallades, apugem els nostres impostos, rebaixem la qualitat de la nostra sanitat i del nostre ensenyament, aboquem a la fallida les nostres petites i mitjanes empreses, augmentem el nombre d'aturats... I ho fem perquè som incapaços d'agafar el bou per les banyes i dur a terme una acció executiva contra Espanya.

La revista Tretzevents va néixer el 1951 -inicialment es deia L'infantil- i ha estat fins aquest moment no sols una eina determinant en la promoció de la lectura en la nostra llengua, sinó un element cultural clau amb el qual han crescut, s'han entretingut i s'han educat milers d'infants. Tretzevents no era un mer producte comercial per a la canalla com els que hi ha en espanyol als quioscs, Tretzevents era una revista amb uns principis ètics i uns valors molt en la línia dels que podem trobar en les modèliques publicacions escandinaves d'aquest àmbit. Tretzevents, per dir-ho clar, era una revista infantil i juvenil de nivell que, amb paraules i situacions planeres, estimulava la intel·ligència dels nens i nenes que la llegien. I sempre ho feia, com és natural, des d'una visió catalanocèntrica de la vida. Va ser per això que la Generalitat li va concedir la Creu de Sant Jordi l'any 1987.

Però ja és ben sabut que els diferents governs de Catalunya donen molt poc valor a les distincions que concedeixen. A la llibreria Ona tampoc no li va servir de res haver estat condecorada amb la Creu de Sant Jordi el 1986. Va morir sense que ningú no mogués un dit per salvar-la i la vam enterrar a la fossa comuna, que és la fossa on ara sembla que toca enterrar la revista Tretzevents. És la fossa comuna on els catalans hi enterrem tot allò que hem elogiat en els discursos i que hem menystingut en el dia a dia.

Tretzeventsnecessita ajuda per continuar existint i lluitant en un mercat profundament espanyolitzat i espanyolitzador. I ho ha de fer amb una sabata i una espardenya, perquè la manca d'Estat propi no ens permet protegir-nos de l'hegemonia espanyola del mercat. I com que no tenim els quatre rals que Tretzevents necessita d'ajut per subsistir, perquè la nostra pusil·lanimitat ens impedeix acabar amb el robatori espanyol, li tanquem la porta de la Generalitat, ens arronsem d'espatlles i mirem com es mor. Però tinguem-ho clar: Tretzevents no mor per culpa d'Espanya, Tretzevents mor per culpa nostra.

e-notícies , 9/1/2012