Rehabilitem la rehabilitació arquitectònica
Tanmateix, ara que el premi ja està consolidat, fóra interessant que els organitzadors fessin un replantejament d'alguns detalls per tal de millorar-lo. Jo, en tot cas, faria un suggeriment consistent a elevar la rehabilitació d'un edifici a la mateixa categoria que la d'obra nova. La reflexió seria aquesta: si com es va dir molt bé, el sector de la rehabilitació és el motor que estirarà del carro de l'arquitectura en un context global de recessió econòmica, per què l'entitat només li atorga consideració de "menció especial" en els premis que lliura? No és una branca de l'arquitectura, la rehabilitació? I no són arquitectes els qui la fan? Aleshores, per què menystenir aquest vessant professional?
En tot cas, cal felicitar el jurat per la menció especial que ha concedit a les cases 6 i 8 del carrer de Santa Joaquima rehabilitades pels arquitectes Oriol Cabré i Silvana Diaz, i tant de bo que aquest camp expressiu de l'arquitectura es vegi dignificat en futures edicions amb una categoria pròpia. En els més prestigiosos certàmens cinematogràfics, per exemple, és obvi que els premis més rellevants són els de millor pel·lícula i millor director. Però això no vol dir pas que un documental sigui una obra menor. El documental és una branca del cinema tan respectable com les altres i l'estatueta té el mateix valor i la mateixa mida. I la prova és que hi ha documentals que són autèntiques obres mestres. Per tant, no hi ha premis menors. Hi ha, això sí, premis per a diferents àmbits de creació. Val la pena pensar-hi, perquè es tracta d'un enriquiment.
Cugat.cat , 13/1/2012