L'augment de les tarifes del transport públic constitueix un abús de poder. És vergonyós que la T-10 de dues zones s'apugi dos euros -dos euros!-, és a dir, de 16,40 a 18,40, i que el bitllet senzill s'incrementi un 38%. La reacció immediata és dir: No hi ha dret! I realment no n'hi ha, de dret. És un escàndol, perquè aquesta puja de preus coincideix amb la reducció de sous i perjudica sense escrúpols els sectors socials més necessitats. A més, a fi d'evitar una oposició a la mesura, el govern utilitza dos elements. Un per atenuar-ne l'impacte psicològic -reduint un 2% el preu de la T-Mes i un 3,6% el de la T-Trimestral- i un altre per justificar-se. El primer és un parany similar al que fan servir les entitats bancàries quan volen que usis una targeta: te la donen de franc i quan ja hi estàs enganxat t'imposen una comissió. En el cas de la T-Mes i de la T-Trimestral, la reducció de preu té el mateix objectiu. Es tracta d'empènyer-nos a usar-les i, un cop això sigui un fet, encarir-ne el preu arbitràriament. El segon element, el justificatiu, ens diu que la culpa és del govern espanyol, que ha reduït la seva aportació en un 43%, passant dels 200 milions d'euros als 113, cosa que és certa. El govern català té tota la raó i fa bé de blasmar l'asfíxia econòmica a què ens aboca la pertinença a Espanya. En aquest sentit, són demagògics els atacs que rep per part dels partits que volen erosionar-lo criticant les retallades mentre amaguen l'espoliació espanyola de 22.000 milions d'euros que les provoca. El problema és que el govern no fa el que ha de fer, que és plantar-se davant Madrid en defensa dels interessos de Catalunya. En lloc d'això, es limita a acotar el cap i a compensar el robatori espanyol apujant els impostos als catalans. Apujar els impostos no és una mesura, és una covardia.