És més que probable que Meryl Streep guanyi el seu tercer Oscar per aquesta interpretació. La seva encarnació de Margaret Thatcher és tan extraordinària, que l'actriu pràcticament es fa invisible a ulls de l'espectador en benefici del personatge. El problema és que la pel·lícula només és això: un recital de Meryl Streep. Sobre la Thatcher no ens diu res que no sapiguem i, a més, ho fa de manera molt esquemàtica, com si es tractés d'un documental dramatitzat entorn de la seva figura, amb aparença de neutral però descaradament indulgent. Indulgent amb la seva praxi sociopolítica com a primera ministra britànica i indulgent amb el caràcter glacial de la relació que va mantenir amb el marit i els fills quan eren petits. Només l'episodi de la guerra de les Malvines té un cert tremp i desperta algun interès, però és molt curt i la narració no triga gens a recuperar el seu to letàrgic. El conjunt, per tant, resulta força fred i decebedor. És molt fidel al ferro, això sí. No desperta cap emoció.